Les dones a la Xina

El dissabte va aparèixer un article a Ell País entorn a la situació de les dones a la Xina. Moltes vegades s’han sentit comentaris o han anat publicant-se articles i llibres relacionats amb aquest tema, de manera que la revisió d’alguns d’ells, i el pensar i donar voltes a l’article en qüestió, m’ha portat a voler compartir-ho.

Un punt d’arranc ha sigut el tirar la vista enrere per poder ressituar el paper de les dones des de finals dels vuitanta i comparar-lo amb els moments actuals, d’eclosió de l’activitat econòmica de la Xina i el paper que està jugant en el conjunt del mercat mundial.

Segons un informe d’Amelia Sáiz, La Xina avui, recollit per la Fundació CIDOB, al final dels anys noranta, treballava un 46,5% de la població femenina. Les dades que apareixen en l’article citat en primer lloc, quantifica en el 74% de dones en edat activa que treballen.  En diversos blogs  es parla  que la doctrina de Mao Zedong que deia que “les dones aguanten la mitat del cel”, està donant els seus fruits i d’aquí aquesta progressió en el mercat laboral  de les dones.

Cal també esmentar la Constitució xinesa, on en el seu article 48 s’indica que “les dones han de gaudir dels mateixos drets en l’economia, la política i en tot”, i intentar tenir-ho present mentre es revisa la situació real de les dones avui.

Com en molts altres paisos, com a resultat de la reconversió industrial, s’ha produït una “feminització” de determinats llocs de treball que han anat sorgint com a resultat de la reconversió i del conseqüent transvàs de les dones des dels llocs de treball en la industria, als serveis comunitaris (cura de gent gran, servei domèstic, cura dels infants, etc.). La part positiva, és que s’ha dut a terme una tasca de formació especialitzada per ocupar aquests llocs. En paral·lel, l’aparició d’un sector de la població urbana, amb major poder adquisitiu, ha potenciat el creixement del sector terciari i la demanda d’aquest tipus de noves tasques.

El progressiu canvi de model econòmic de la Xina, ha propiciat els viatges de negocis i immediatament, han aparegut activitats relacionades amb l’economia de l’oci. Una d’elles és la figura de “la dona de companyia”. En teoria aquesta persona ha de complir tres funcions: beure, ballar i parlar. És una activitat reglada que aporta ingressos a l’administració local on s’exercita, el que fa que es vegi amb bons ulls. A ningú se l’hi escapa que la realitat és diferent i per molt que les autoritats diguin que la prostitució ha estat erradicada en el país, aquesta dama de companyia, amaga moltes vegades aquesta activitat.

Un altre aspecte important és la immigració de dones soles, des del camp a les ciutats. En aquest fenòmen intervenen dos factors. El primer és el resultat de la política que s’ha vingut aplicant de control de la natalitat, de manera que la proporció actual de dones en relació als homes és de per 100 dones per 117 homes. Les dones que no s’han casat o “dones sobrants” com son conegudes, es considera  que son una càrrega per la familia i cal que marxin. Un segon factor està relacionat amb el que s’ha explicat abans. L’oferta de llocs de treball a les ciutats és més elevada en el sector terciari i en concret en aqueste feines “femenines”. És per això que son les dones les primeres en desplaçar-se i buscar treball.

El Banc Mundial fa palesa la concentració de treball en sectors de génere i la derivació cap a la feminització de la pobresa. Les dades sobre salaris que perceben les dones en relació als homes, son ben clares:

1990          83% del salari dels homes

1999           70% del salari dels homes

Aquestes xifres semblen contrastar amb el que escriu Macarena Vidal al País, el 38% d’alts càrrecs del sector primari, son dones, o que segons l’informe Hurum, el 4,7% de les fortunes superiors als mil milions de dòlars, estan en mans de dones.  Aquí podríem dir: “Una flor no fa estiu”.

Que la situació de la dona a la Xina no és idílica ho demostra que la taxa de suïcidi de les dones és més d’un 40% superior a la dels homes, segons consta a “Claus per entendre la Xina del s. XXI.” Per Anna Busquets Alemany, Rafael Bueno, Leïla Choukroune, Jean-François Huchet. Edicions de la UOC. I segons dades de l’IDESCAT del 2012, la taxa a Catalunya de suïcidis de dones és del 25% i en el conjunt d’Espanya és d’un 23%, per tant molt lluny de la situació de la Xina.

Recomano escoltar al web de Casa Àsia, la conferència de Xin Ran Xue. Aquesta periodista va recollir en el llibre Nèixer dona a la Xina. Les veus silenciades, les confidències que feien les dones en un programa de ràdio que va dirigir entre els anys 1989 i 1997 a Nanjing.

Mentre escric aquest comentari, estic escoltant la cançó de John Lennon “Woman is The Nigger of the world”. Escoltant la lletra, em fa pensar que hi ha moltes coses que no han canviat massa des de l’any 1972  que es quan es va editar per primer cop aquesta cançó.