Orquestra Unesco Barcelona al Liceu

Fa més d’un any, l’octubre del 2013, es va presentar l’Orquestra Unesco Barcelona dirigida per Gonçal Comellas. En el meu comentari vaig deixar constància del molt que em va interessar, tant com a projecte com en l’aspecte musical. Per aquest motiu quan vaig veure que s’anunciava al Liceu un concert per l’esclerosi múltiple, interpretat per aquesta orquestra, no vaig dubtar ni un moment en comprar l’entrada.

Les coses van ser diferents de com m’esperava. He de reconèixer la meva ignorància del contingut del programa. De fet es tractava de la celebració del 25è aniversari de la Fundació Esclerosi Múltiple i una part important de l’acte era de contingut institucional. Aquesta circumstància va tenir per a mi dues conseqüències importants. La primera va ser que el públic era partícip de la part lúdica de l’acte i va ser continuu el anar sentint comentaris, sorolls de caramels, pastilles, estossecs gens reprimits, fotografies amb els mòbils, etc. Estava a platea i em va sorprendre que es pugés entrar en ple concert amb el cop corresponent de la porta o que va haver persones que van marxar sense haver finalitzat la interpretació del Rèquiem de Mozart. Fins i tot els tècnics de so que manipulaven la taula de mescles, parlaven en veu alta. Potser cal fer una mica de pedagogia i ajudar a sensibilitzar al públic perquè respectin l’esforç interpretatiu dels músics. Arribada a aquest punt, vaig decidir posar més atenció a tota aquesta part i participar de la celebració de la feina feta per tanta gent que contribueix a millorar la vida de les persones que pateixen aquesta malaltia.

La segona cosa que em va enrabiar, va ser haver d’assistir a l’apropiació partidista de l’acte. Van ser presents,  el President de la Generalitat, el Conseller de Sanitat (cal tenir valor de ser-hi quan tot just la Fundació Esclerosi Múltiple porta assumint la part assistencial i d’ajuda a la recerca per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i dels seus familiars, per manca de finançament públic i quan s’ha retallat l’ajut a molts dependents), la Presidenta del Parlament i la Consellera de Benestar. No estic qüestionant la seva presència, sinó, sobre tot, el fet que la Presidenta del Parlament digués que s’havia plantejat assistir a aquest acte com una forma d’evasió i de no pensar en res. Quina manca de sensibilitat! Allà havia gent diagnosticada, familiars que viuen el dia a dia, i evidentment que era una jornada de celebració, però el transfons i la realitat era que totes aquestes persones, no podien deixar fora del recinte la seva situació personal. La forma no va ser gens encertada i encara menys quan va aprofitar per fer referència a l’acte de participació del 9-N. D’igual forma, la presentadora, va donar les gràcies al President “per tot”, afegint que aprofitava qualsevol circumstància per fer-ho.

El que m’havia portat a mi al Liceu, que era el concert,  va quedar en un segon terme, i no per culpa de l’orquestra, sinó per tot el que he comentat. En la primera part, van interpretar la Simfonia Júpiter de Mozart i en la segona, el Rèquiem també de Mozart. Em va sorprendre molt. Les dues ocasions que l’havia sentit, estava integrada exclusivament per instruments de corda i ara, disposa també d’instruments de vent (flautes, oboè, trompes) i percussió. És evident que la sonoritat és absolutament diferent. En el cas del Rèquiem,  la Coral Polifònica de Puig-Reig i les interpretacions d’una contralt, una soprano un tenor i un baix, van acabar d’arrodonir-ho tot.

Així com en la primera ocasió, el director, marcava molt a cada intèrpret, ara vaig tenir la sensació  que els músics ja estan molt més rodats i acostumats a tocar junts i fa que la direcció sigui més de conjunt, de marcar ritme, tempus i modulació de forma que el resultat és més global. Només vaig tenir la sensació que la percussió sobresortia massa en algun moment.

He d’admetre que em van quedar moltes ganes de tornar a sentir l’Orquestra, de poder gaudir-la i copsar els canvis i l’evolució que està tenint. És molt satisfactori veure com es consolida el projecte. La meva enhorabona.