Nova temporada dels Amics de l’Òpera de Sabadell: Lucia di Lammermoor de Donizetti

La passada setmana es va començar la temporada  dels Amics de l’Òpera de Sabadell amb la representació de Lucia di Lammermoor de G Donizetti. Aquesta obra es considera com a gran representant de l’òpera romàntica, on prima d’ideal romàntic de l’amor impossible entre dos amants per culpa de les lluites de poder i del destí i que, només amb la mort, podran veure realitzat el seu amor. Contrasta la part de la trama representada per la lluita entre guerrers i exercits per conquerir o mantenir poder i la persona de Lucia que es sacrificada pel seu germà (baríton), Raimondo (el capellà, baríton) i Normando (capità de la guàrdia, tenor). La història situada a Escòcia a finals del s. XVII, es desenvolupa a castells, cementiris i en general es podria parlar d’espais tenebrosos i una mica fantasmagòrics. No podem deixar de recordar que el llibret es va inspirar en la novel·la de Sir Walter Scott, The bridge of Lammermoor.

De l’èxit d’aquesta òpera a nivell mundial ens parla el fet que en el còmput d’òperes recollides a operabase.com, aquesta ocupa el lloc 21, i si ens centrem en el seu compositor, la Lucia ocupa el segon lloc (entre 35 obres seves) amb 219 representacions en els darrers cinc anys. (El primer lloc l’ocupa Verdi amb La Traviata, amb 748 representacions)

Voldria posar de manifest l’escenografia. És molt senzilla, feta amb recursos limitats, però no per això deixa de ser efectiva i contribueix plenament a la comprensió i ubicació de l’acció. Per altres representacions, crec que la realització de vestuari és molt bona i d’aquesta manera la interrelació entre escenografia i vestuari es reforcen mútuament, aportant valor al conjunt de l’obra.

En quant al repartiment, em van agradar de manera especial Raimondo (Xavier Aguilar, baríton), amb un to mesurat, efectiu i ple de matisos. La Lucia interpretada per Saioa Hernández, soprano, a la que ja he tingut ocasió de sentir en altres obres i Edgardo, interpretat per Albert Casals tenor.

En aquesta ocasió l’orquestra va sonar molt equilibrada entre les fustes, els vents i la corda. Va recolzar i acompanyar molt bé a la flauta que és l’instrument que Donizetti va triar per fer-nos sentir els sentiments de la bogeria i que acompanya la famosa ària d’aquest mateix nom.

A part de la interpretació de Maria Callas, hi ha tres sopranos que m’agraden especialment en aquest paper.

La primera d’elles és la de Joan Sutherland

, és una veu potent i càlida al mateix temps, amb una coloratura i expresivitat excepcional. Les altres dues corresponen a Anna Netrebko

i Natalie Dessay

I també deixo l’ària del suïcidi de Sir Edgardo, cantada per Roberto Alagna 

i Luciano Pavarotti

En aquests fragment he primat les veus que més m’han agradat en aquests paper i no la posada en escena que crec que n’hi ha que em semblen més interessants.