Shirley: Visions d’una realitat

La pel.lícula austríaca de Gustav Deutsch, Shirley , és sorprenent. A través de la recreació de tretze obres d’Edwuard Hopper, ens explica la història d’una noia, Shirley, les seves frustracions i el seu des confort amb el món que l’envolta. Cada quadre es relaciona amb una data concreta, el 28 d’agost de diferents anys, i amb els aconteixements polítics, econòmics i social, que succeeixen en diverses ciutats del món: Londres, París, Nova York, etc.

La sensació d’aïllament, d’irealitat, d’aturar-se el temps, d’atmósfera opresiva, tot això que es troba en els quadres de Hopper, és el que també ens mostra aquesta pel.lícula. Gairabé no hi ha diàleg, només els monòlegs de la noia rematats per una veu en off. A través d’ells vas entrant en la seva vida i coneixes el seu descontent, i la seva incapacitat per sortir-ne o per enfrontar-ne a les situacions. Resulta clautrofóbica agreujat pel fet que la majoria son obres que representen interiors.

La representació de les obres la vaig trobar molt aconseguida, tant els colors, la llum plana, com els personatges. Davant de la manca de diàleg, el paper de la música és fonamental per donar soport al clima i a les sensacions que vol trametre.

És també un homenatge a la poetesa Emily Dickinson, començant i acabant amb l’imatge de la portada d’un llibre d’aquesta escriptora que te com a il.lustració un dels quadre de Hopper. Em va agradar el recurs d’emprar per acabar una data diferent de la utilitzada al llarg de tot el film, el 29 d’agost.

Aquesta pel.lícula del 2013, va ser presentada al Festival de cine de Berlin.
Personalment em va agradar molt. Surts del cine amb la sensació de que necessites temps per anar donant-li voltes. L’has de deixar descansar i tornar una i un altre vegada per pensar en els detalls.