Programa de mà. Le preintre et l'arène. Céret

El Museu d’art modern de Céret està programant fins el proper 12 d’octubre, una exposició entorn a la relació dels pintors i les places de braus, i en concret des de Goya fins a Barceló.

Cal recordar la importància d’aquesta vila en el món artístic, ja que per ella van passar a partir del 1910, escultors i pintors de vanguarda, representants de les diverses corrents com el cubisme, l’expressionisme o el fauvisme. Es poden citar a Picasso, Braque, Juan Gris, Marc Chagall o Matisse, fins arribar a Antoni Tàpies l’any 1983.

Un altre característica de Cèret és l’afició a les curses de braus. Festa absolutament popular i de gran participació. És pot considerar una de les places del sud de França  amb més tradició, on es celebra una fira al juliol i un altre al setembre. Fins i tot existeix una escola de toreig, que van posar en marxa antics “toreros” per ensenyar a les noves generacions. La relació entre aquestes dues activitats de Céret es complementen de tal manera que fins i tot el cartell de la fira de toros d’enguany es va inspirar en un quadre de Claude Viallat.

Amb tot aquest bagatge, veure l’exposició actual, té molt de sentit.

Sempre he trobat molt ben muntades les exposicions,  cuidades fins al darrer detall, amb  documentació abundant que permet aprofundir en les obres, i aquesta vegada no és diferent. Veure els 33 gravats de Goya que es van publicar el 1816, i les 11estampes inèdites, és sempre un regal. Son obres molt conegudes i que s’han vist al museu del Prado o a exposicions temporals, però sempre criden l’atenció. Van ser realitzats en el període comprés després dels Desastres i abans del Disparates. Segons Wikipedia  la festa va néixer a Espanya el s. XII. Quan veus diversos gravats representant a a moros torejant, s’et fa present l’història d’Espanya. Es podrien parlar de mil i un detalls dels gravats i no s’acabaria mai.

Em van sorprendre els 33 quadres d’Antoni Saura. Va començar a tractar aquest tema al final dels anys 60, però va ser el 1980 que va fer 10 litografies per il·lustrar un llibre de José Bergamín. Posteriorment, el 1989,  va fer una serie d’obres de tècnica mixta (tinta xina sobre fotografia) que són els que estan presents en aquesta exposició. Presenta la tensió i la força de les curses, amb tot el dramatisme i la tragèdia que representen. Impactants.

Les ceràmiques  de Picasso són difícils d’explicar. La senzillés de les línies, els colors, les formes, tot el conjunt de l’obra, requeriria un escrit separat. Voldria destacar els 26 aiguaforts que es van utilitzar pel llibre “La Tauromaquia o el arte de torear” de l’editorial Gustavo Gili de l’any 1959. És la seqüència perfecta de tota una “corrida”. És quasi un curt, que si ens el passessin ràpid, podrien veure tot el procés, des de que la quadrilla entra a la plaça, fins la sortida del torero al final de la faena.

Els estudis de tauromaquia de Francis Bacon del 1987 van reclamar la meva atenció, de la mateixa manera que l’obra de Man Ray del 1936, titulada Corrida. Es tracta d’una prova de gelatina-plata, extraordinàries. He de dir que no esperava veure un esbos d’un torero d’Antoni Gaudí.

No es pot parlar de totes les obres, però si que voldria fer una menció especial de les nou escultures de bronzo de l’artista Manolo (Manolo Martínez Hugué) .