Fundació Tàpies. Col·lecció.

La Fundació Tàpies sempre proporciona una estona de gaudi. És un espai ampli, on mai pateixes aglomeracions i per tant, es poden observar les peces en silenci i calma. L’únic defecte que trobo, però que no és exclusiu de la Fundació Tàpies, és el fet de que no hi hagin seients davant de les obres que et permetin mirar i remirar, descobrir coses que no havies vist en un primer moment, en definitiva, poder-te empapar de les peces.

Actualment es pot veure en les sales del pis superior, diverses obres del seu fons. La veritat és que quan ja has anat veient obra d’en Tàpies, et fa il·lusió retrobar certes peces, que en un altre context ja t’havien cridat l’atenció.

El text que es pot llegir a l’entrada de l’exposició es titula El joc de mirar i va ser publicat en el núm. 82 de la revista Cavall Fort, al gener del 1967. Amb la saviesa pròpia d’en Tàpies, ens orientar a saber “veure” més enllà del que es veu en un quadre i del que altres persones diuen que han vist. Es tracta d’un acte personal. Posa l’exemple d’un quadre on es veu una cadira. Ens podem quedar només en aquesta figura, o podem “veure” la fusta i el bosc d’on es va treure, es pot pensar en l’artesà que la va fer i en les diverses persones que la poden haver fet servir, en moments i circumstàncies diferents. La posició de l’objecte, com està emmarcada, els colors, etc. tots són elements que ens comuniquen coses i que depèn del moment, les podem copsar o no.

Mireu, mireu a fons! I deixeu-vos portar plenament per tot el que fa ressonar dintre vostre el que ens ofereix la mirada, …

Jo us convido a jugar,  a mirar atentament…Jo us convido a pensar.

El dibuix Personatge, correspon a l’època més surrealista d’en Tàpies. La base del dibuix és el sexe femení del que surten les arrels i les mans que sustenten la resta del personatge, el que ens fa pensar que son el fonament de la creació. En el front es veuen els símbols de la lluna i el sol, que donen equilibri als pensaments que estan dins del cap; dels ulls s’allarguen unes línies ondulades, indicant que a través de la mirada es va més enllà, que ens porta a copsar la realitat exterior. En fi, segur que cada persona, en el joc que ens proposa Tàpies, descobrirà moltes coses.

Després Tàpies mateix, es va allunyat dels surrealistes, ja que considerava que feien una pintura massa acadèmica, i va començar a investigar i provar diferents materials i formes. En l’entrada del blog TÀPIES DES DE L’INTERIOR, ja vaig expressar la meva rendició incondicional a les obres Forma negra sobre quadrat gris i Llit marró. Et poses al davant i son velles i belles conegudes que reconeixes i tens la sensació de que és un reconeixement en ambdues direccions. Tàpies m’inspira optimisme. El mur està esquerdat, indicant que sempre hi ha l’esperança de que es trenqui i es pugui passar a l’altre costat. El llit es buit, però ha quedat marcada la presència, retenint la figura de la persona. El mateix em passa amb la Sèrie negra. Les línies negres estan obertes per dalt, o es veu una taca tota negre, però hi llocs que no ha arribat, permetent veure la llum del blanc. Sempre queda una sortida.

El fet de que en les seves obres matèriques, empri materials molt primaris, contribueix a copsar l’estimació per la vida en totes les seves formes que tenia Tàpies i que el portaven, en segons quines situacions  a defensar-la amb una actitud crítica i oberta.