Transmissió o negació de valors a través dels mitjans

Tot sovint comparteixo les opinions que manifesta la periodista Milagros Pérez Oliva i a més, em fa reflexionar i mirar-me les coses amb una mica de més perspectiva.

Els seus dos articles apareguts a El País el passat 22 de juny i 6 de juliol respectivament,  amb els títols (Des)Conectados i Quiero ser millonario, han fet que un cop més, donés voltes al tema de l’EDUCACIÓ. Ho escric amb lletre ben grans perquè no em cansaré de parlar d’quest tema.

Sembla que molta gent no és conscient, que gràcies a l’Educació, entesa en un sentit global, no només de coneixements, els pobles i nacions han arribat a conquerir grans fites. En el moment que baixem la guàrdia, ja anem endarrere com els crancs.

L’article Quiero ser millonario, posa en evidència el poder dels mitjans de comunicació. Presenta el recull de les aspiracions d’una colla de nens i nenes  al finalitzar l’etapa de Primària. Fan pensar . El desitj majoritari és que volen tenir molts diners i articles de luxe: cotxes, cases, etc. Com explica la periodista, el que sorprèn és que són alumnes d’una escola pública, que han crescut en un entorn familiar de classe mitja i amb un cert nivell educatiu.

…por mucho que se esfuerce la escuela por transmitir determinados valores, la fuerza de los que emergen del entorno mediático son tan potentes que acaban predominando.

Los niños son tremendamente permeables a la publicidad. Y mucho más sensibles a la imagen que a las palabras. El mensaje que reciben en clase queda sepultado por un alud de imágenes relacionadas con el éxito, la fama y la gloria como fuente de poder y de felicidad

 

Amb tot això cal replantejar-se la interrelació de tota la societat al voltant de l’educació. No es pot pensar que només és l’escola la que ha de trametre valors, sinó que la família, els mitjans, i tots els estaments en general. Sembla mentida que una cosa tan evident, no s’aconsegueixi. No m’oblido dels interessos econòmics que hi han darrera de la publicitat, ni dels canvis de la societat que està portant a un altre tipus de relació familiar, però caldria trobar mecanismes equilibradors i desmitificadors.

Encara que l’ordre de publicació va ser a l’inrevés, l’article (Des)Conectados assenyala la necessitat de l’educació al llarg de tota la vida, d’estar sempre al dia,  de no des-connectar-nos de l’entorn  ni dels descobriments, en definitiva, de tenir sempre viva la curiositat i oberta la ment.

la educación emerge, más que nunca, como un elemento crucial. Pero no una educación acotada al primer tercio de la vida y entendida como un sistema de acumulación de conocimientos para un futuro productivo, sino una educación permanente y a lo largo de toda la vida, que nos permita adaptarnos a un mundo cada vez más complejo y acelerado. Se trata de aprender a aprender. Y de aprender a utilizar lo que hemos aprendido.

 

..Necesitamos estructuras que faciliten el acceso público al conocimiento a lo largo de la vida. Pero no a un conocimiento cualquiera, sino a un conocimiento relacional, basado en la realidad cambiante, que nos permita captar el contexto e interactuar con él. El conocimiento necesario para seguir conectados y ejercer una ciudadanía crítica, responsable y comprometida.

No m’he pogut estar de reproduir aquestes parts dels articles. Són molt clarificadores i per desgràcia, no sembla que el ministre Wert ni la consellera de la Generalitat, hi combreguin massa (per no dir gens)