Educació pública i defensa del català

El dia 14 de juny, una bona quantitat de persones van sortir al carrer per  manifestar el seu suport i reivindicar un cop més, l’Escola pública, de qualitat i seguint el model d’immersió llingüística que s’aplica fins ara.

No és una tema banal. S’està defensant l’educació com a inversió de futur del país.

Molta gent va participar en la manifestació per reclamar que es deixin de fer retallades en educació i es duguin a terme polítiques de millora, començant per la formació dels mestres i seguint per les condicions que es donen a les aules.

La gran sorpresa de moltes d’aquestes persones i alhora la gran frustració, va venir de veure com els intentaven manipular. A la capçalera de la manifestació, en el lloc principal, es podien veure precisament les persones que des del govern de la Generalitat, estan aplicant les grans retallades. S’han reduït plantilles, s’han incrementat ratis, s’han pres mesures per afavorir l’Escola concertada en front de la pública, han desaparegut les inversions en TIC, es redueixen els monitors i monitores de temps lliure o de menjador,  etc. Del cara a la galería s’ha aplicat una llei d’Autonomía de centre, que tot i sent necessària, no ataca els punts bàsics.

Tot just un parell de dies abans de la manifestació, es va debatre al Parlament de Catalunya una resolució entorn a l’etapa educativa dels 0 als 3 anys.  Els diputats i diputades de la coalició del govern, van votar en contra, juntament amb els diputats d’ERC , de reconèixer aquesta etapa com a etapa educativa fonamental. Als diaris es va recollir el fet que la Generalitat no vulgui assumir el deute que te amb els ajuntaments per fer front a la despesa de les escoles bressol, però sent això greu, encara ho és més el rera fons de la resolució no aprovada.  (Recomano llegir l’artícle de Jaume Funes: “Un nou país, però sense educació de 0-3”, publicat a El diari de l’educació, el passat dia 16 de juny)

Es segueix amb la idea que tenir fills i educar-los és responsabilitat única de la família. No s’avança en la conciliació familiar i al considerar aquesta etapa de la vida dels infants, com no inclosa en l’educació, es minimitza la importància de la formació de les persones que estan al seu càrrec, o quins projectes educatius defensen o amb quins mitjans compten per posar-los en pràctica.

Com els polítics que estan aplicant aquestes mesures, s’atreveixen en nom de la defensa del català, a exhibir-se al costat de la gent, que de bona fe i en base als seus principis, van participar en la manifestaciò?

La llengua catalana es defensa amb polítiques actives i no manipulant als ciutadans.