Les pintures de Goya a l’ermita de Sant Antonio de la Florida a Madrid

Frescos de GoyaVisitar una ciutat amb una certa freqüència, permet sortir dels àmbits més estrictament turístics, i anar a conèixer altres indrets. A vegades, són precisament aquests llocs els que tenen més lligam amb les persones que viuen a la ciutat i pots copsar la relació que s’ha establert entre ambdues parts.

En el cas concret de l’ermita que comentem, es reviu any rere any, l’antiga tradició de les noies anant a demanar parella al sant. Cada any es celebren en els seus voltants, festes populars i “verbenes” que apleguen a gran quantitat de persones. Aquest indret desperta diferents motius d’interès: arquitectònic, històric, artístic i lúdic.

En aquest context i molt a prop del riu Manzanares, es troba l’ermita de Sant Antonio Ermita de San Antoniode la Florida, edifici neoclàssic construït entre 1792 i 1798 per ordre de Carlos IV.

 Es tracta d’una església de dimensions reduïdes, que frapa quan s’entra, al veure les parets i el sostre guarnits amb les pintures de Goya. També prop de l’altar es troba la tomba del pintor.

Cúpula de Sant AntònioLa pintura més destacada és la que envolta la cúpula.

El pintor va representar allà el miracle de Sant Antoni, que va fer ressuscitar a un mort perquè confirmés la innocència d’un acusat en fals. Goya va tenir molt present que es tractava d’una de les esglésies més populars de Madrid , i va representar personatges  que simbolitzaven  la diversitat de caràcters de la gent. Dones vestides amb robes senzilles, nens jugant, grups d’homes, la dona de l’acusat, etc. Les cares, les posicions, les robes, tot en conjunt, et situa dins de l’obra de Goya. A pesar de ser un temple, totes les pintures tenen un caire festiu, molt madrileny. La distribució al voltant d’una barana, com si es tractés d’un pati de veïns, proporciona aquesta visió de quotidianitat, d’aconteixement viscut per totes les persones que es troben al seu voltant.Detall mural Goya

Interior

Havia emprat la tècnica de pintura al frec amb anterioritat a la cúpula de la basílica del Pilar a Saragossa,  i per aquest motiu,  la va emprar també en aquesta ermita. La pintura al fresc és una tècnica de pintura mural que consisteix a aplicar pigments diluïts en aigua sobre una preparació de calç i sorra quan aquesta encara es troba humida. Aquesta mateixa tècnica és la que va emprar Miguel Àngel a la Capella Sixtina. Durant molts anys es van anar realitzant tasques de restauració dels murals fins el 2005,  A partir d’aquesta data es poden visitar i contemplar. Recomano veure el vídeo que es passa en una sala adjunta, ja que explica amb tot detall la història i composició dels murals.