Laïcisme o cooperació de l’Estat amb totes les confessions religioses

Indults setmana santaAra que s’ha acabat l’anomenada setmana santa, setmana de Pasqua o setmana de primavera, crec que és un bon moment per reflexionar sobre aconfessionalitat de l’Estat, o com diu el punt tres de l’article de la Constitució, “ninguna confesión tendrá caràcter estatal”

La manca de coherència entre el que es diu i el que es fa, o entre la teoria i la pràctica, és impressionant. Hi han diferents opinions entorn a la interpretació que cal donar a aquest article de la Constitució. Alguns autors creuen que cal aplicar-la en el sentit de cooperació amb totes les confessions en igualtat de condicions i d’altres o assimilen a laïcitat (en el sentit que consta en el RAE: “Principio de separación de la sociedad civil y de la sociedad religiosa”). D’entrada manifesto el meu estupor quan segons quins articles poden tenir més d’una interpretació (i no passa res) i en canvi, davant d’altres es considera anatema que algú pugui suggerir una lectura diferent. Però tornen al tema.

Tant si s’agafa una lectura com l’altre, la realitat les fa saltar pels aires a miques i les espurnes que cauen, encara es consideren una anècdota.

Com pot ser que encara a aquestes alçades, la televisió pública, programi aquests dies Ben-Hur o Marcelino pan i vino?

O com pot ser que el govern encara concedeixi indults a demanda de cofadries de setmana santa, incrementant any darrera any la xifra? Esfereeix llegir com es diu a les persones lliberades, que ha sigut Jesús qui les ha alliberat. Val la pena llegir diferents articles sobre aquest tema. 

Tampoc em resisteixo a parlar de la “Peregrinación Militar Internacional a Lourdes” En certs moments, crec que estic llegint de nou la secció d’en Lluís Carandell, Celtiberia Show. Com poden dir des del ministeri de Defensa, que és una trobada internacional, no confessional, quan estan programats una sèrie d’actes religiosos? Ens volen fer creure que els militars i guàrdies civils que hi han anat, no han assistit a cap d’aquests actes?

Respecto fermament la llibertat de cada persona a tenir les creences que cregui oportunes. Es pot no estar d’acord o fins i tot pensar de forma negativa sobre elles, però la llibertat individual és absolutament inviolable. Precisament perquè és un dret individual, no em sembla correcte la manifestació pública d’aquestes creences per part de persones que ostenten càrrecs institucionals. A partir del moment que tenen un càrrec, han de ser més curosos i han de saber separar els dos àmbits. Respecto que la presidenta de la Junta d’Andalusia digui que és catòlica practicant: res a dir. Però em sorprèn, que havent dit en una entrevista apareguda al diari El País, fa un parell de dies, que era partidària de deixar les creences en l’àmbit privat, es mostri públicament en actes catòlics. Pel sol fet de ser la presidenta de tots els andalusos, no pot decantar-se només per un tipus d’actes. Si un dia la veiem participant també en actes d’altres comunitats religioses, creurem que està aplicant el principi de cooperació amb totes les comunitats religioses implantades a Espanya. Tampoc podem oblidar la figura de la secretaria general del PP desfilant amb mantellina, ni l’acte d’estat celebrat recentment, en record de l’ex-president Adolfo Suárez. Per no parlar de l’acte en record de les víctimes del 11-M que es va capitalitzar fent un acte catòlic, sense cap respecte cap a les víctimes d’altres confessions.

Quan es desenvoluparà d’una vegada per totes, un protocol pels actes d’estat, sense connotacions religioses, o en tot cas, plurals?. Quan en els actes de pressa de possessió dels membres dels governs, tant central com autonòmics, es deixaran de posar símbols catòlics? En el seu moment van sorprendre les paraules del Sr. Jáuregui, dient que en el protocol no hi havia cap referència a símbols religiosos en el decret que regulava aquests actes. A les hores, perquè es mantenen?

Perquè s’ha de mantenir que la celebració institucional de totes les festes, comporti la participació dels representants dels ciutadans en un acte religiós només catòlic? Vull remarcar l’enrenou que es va produir quan l’ex-president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, no va assistir a una missa oficial. Va ser conseqüent amb el que el seu càrrec representava. Per desgràcia, el seu exemple no es segueix.