Gloria de Sebastián Lello

Cartell Gloria MDBEl passat 5 de novembre vaig escriure una entrada on ja vaig comentar que havia anat a veure la pel·lícula Glòria. Ara escric de nou sobre ella perquè ha guanyat els premis de millor pel·lícula, millor guió i millor actriu  (Paulina García) a la primera edició dels Premios Platino centrats en el cine iberoamericà.

Quan cada dia s’insisteix sobre el fet de l’envelliment de la població, és lògic que vagin apareixent cintes que plantegin les noves formes de vida d’aquest col·lectiu. És la manera d’expressar que hi ha vida després dels 50 anys, que no tot s’acaba i sobre tot mostrar que es pot viure amb dignitat i amb intensitat. Dóna gust veure a Glòria que fa el que vol i com vol. No és un personatge dèbil, ni ens fa pena o llàstima. Això sí, sentim amb ella la soledat i compartim la lluita per trobar formes d’emplenar-la. És plenament conscient del pas del temps i no es queda tancada esperant que algú li resolgui la situació. Ella surt, busca, lluita, sabent que pot perdre.

La força i credibilitat que li dóna al personatge la interpretació de Paulina García, és extraordinària. No en va ens trobem davant d’una actriu amb molta experiència i amb una carrera que comença als anys 80.

No se si és un problema de guió, personalment m’inclino a creure que és d’edició, el fet de que falti ritme i algunes escenes s’allarguin de forma innecessària, sense que ens aportin més informació sobre el seu personatge o el seu entorn.

El final, per a mi, és un cant a la lluita, a  continuar sempre endavant, de manera conscient, acceptant la realitat i assumint-se a ella mateixa. Espero que amb aquest nou reconeixement, es pugui visionar de nou. A pesar de les mancances, crec que mereix ser vista i “pensada”.