8 de març

Demà és 8 de març. És el dia internacional de la dona treballadora. Tinc la sensació d’haver tirat enrere. Quan vas llegint els diaris i sentint les notícies, arribes a pensar que esteu a anys llum de poder reivindicar per a totes les dones el dret al treball en condicions dignes. I això és degut a que els drets més fonamentals i bàsics, cada dia es compleixen menys en les dones (per descomptat hi ha també molts homes en condicions insofribles), l’esclavitud, les violacions, l’ús com a instrument de repressió en les guerres, les mutilacions del cos per evitar que puguin tenir unes relacions sexuals satisfactòries, la utilització com a eina de venjança, el no reconeixement al dret a l’educació, dret a igual salari per igual treball, etc. A tot això cal afegir el debat que el govern espanyol ha obert entorn a la interrupció voluntària de l’embaràs i que es vol tancar en base a la consideració de les dones com a persones no capacitades per prendre decisions per si mateixes.

Totes aquestes mancances no cal anar-les a cercar gaire lluny, per desgràcia, segur que molt a prop de cadascun de nosaltres, podríem trobar una persona que te reduïts els seus drets. Es poden aportar dades de tot tipus, però crec que és un tema més a flor de pell, de vivència, de ràbia, d’esperit de lluita, de solidaritat, de compartir i denunciar tots aquests fets. Però per sobre de tot, és fonamental l’EDUCACIÓ. Cal que des de que neixen les criatures comencin a veure altres models, altres normes. És preocupant veure com es reprodueixen formes d’actuació entre joves i adolescents, que comporten manca de respecte, de tolerància, de reconeixement, de valoració, d’independència, etc. No es pot seguir tolerant la difusió de publicitat que de manera més o menys larvada, intenta continuar amb el manteniment de tòpics. Fa pocs dies, em comentaven un anunci de TV, en el que estan un nen amb el seu pare i aquest agafa una llaminadura per menjar. Com és la darrera, el nen li diu a son pare que ha arribat la mare i que ha ratllat el cotxe a l’entrar en el garatge, i quan el pare s’aixeca per anar a veure que ha passat, el nen aprofita per menjar-se ell la llaminadura. Realment no te per on agafar-se: egoisme i no compartir, les dones que condueixen malament, el valor pels homes del cotxe com element de poder, etc. Es com per no comprar mai productes d’una marca que se sent identificada amb aquest tipus de valors.

Com a celebració particular del dia 8, vull compartir un curt meravellós: Glow. Val la pena reflexionar sobre ell