Preparant Tosca

La darrera setmana he seguit amb molt d’interès el desenvolupament de les activitats i les presentacions de productes que s’ha fet entorn al Mobile World Congress 2014. És absolutament apassionant veure l’ús de nous materials que juntament amb nous desenvolupaments de programari, van obtenint  resultats que s’intenta facilitin la vida de les persones. Això no em fa perdre de vista l’objectiu de les empreses que és obtenir beneficis. Però si s’aconsegueix un bon equilibri, en sortirem guanyant tots plegats. El que és cert, és que s’incorpora la tecnologia a la vida quotidiana amb una rapides sorprenent, quasi no ens en adonem. Moltes vegades intento pensar com seria la nostra vida sense Internet. Recordo les primeres connexions a bases de dades internacionals, emprant comandaments per realitzar recerques i ara, crec que em seria molt difícil no disposar de connexió ràpida, amb un mínim de qualitat i disponibilitat constant.

Comento això, perquè properament aniré a sentir Tosca i ja porto uns quant dies sentint diferents versions, tant dels tenors com de sopranos. És molt interessant agafar un ària i sentir-la interpretada per  Maria Callas, Renata Tebaldi, Montserrat Caballé, Angela Gheorghiu,  Kiri de Kanawa o Raina Kabaivanska. A mi personalment m’agrada molt l’Angela Gheorghiu, no només per la textura de la seva veu, per com pronuncia les frases, o per com arriba als tons més aguts, sinó també perquè és molt bona actriu. És molt creïble, posa molt sentiment, et fa sentir el seu dolor i participes dels seus dubtes. En altres casos, has de tancar els ulls i deixar-te impregnar per la música, però l’òpera no és només música, és també art escènic.

Sens dubte, és important situar cada òpera en el seu context. Tosca va ser estrenada l’any 1900, amb un argument polític, verista, corresponent a l’època de la invasió  napoleònica a Italia, en el 1800. Aquest drama està molt ben portat per Puccini, ja que després de moments d’una gran intensitat, fa aparèixer per exemple al sagristà que trenca el clima, però de manera que ens prepara pel següent instant dramàtic. Hi han molts anàlisi sobre les obres de Puccini, i val la pena aprofundir en elles.

Totes aquestes reflexions i comparacions,  serien gairebé impossibles si no tingués accés a Internet, a Spotify o a Youtube.

Escolteu a Angela Gheorghiu:

I ara a  Renata Tebaldi, quina tècnica més acurada i perfecte:

I entre els tenors, em decanto per Roberto Alagna. És impressionant sentir a Mario del Mónaco o Josepe Diestéfano i tot seguit posar Carreras o Pavarotti o Plácido Domingo per anomenar els més coneguts. Recomano anar a Youtube i cercar Tosca tenors i si es vol un ària concreta millor que millor.  Ara ja només queda començar a escoltar i revisar una i un altre vegada els diversos tenors i apreciar les diferències (un retardato, un canvi de to, etc.). Us deixo una mostra de Ricardo Massi que actuarà al Liceu

Després d’això, espero que esteu d’acord amb mi amb la meravella de les TIC.