Programa Pissarro CaixaForumAquest cap de setmana ha finalitzat l’exposició sobre Pissarro programada a CaixaForum de Barcelona, des del passat 16 d’octubre.

S’ha escrit sobre el paper que va jugar Pissarro dins del grup dels Impressionistes i que com posava al programa de mà:

Va ser mentor del grup, va redactar els estatuts de la cooperativa d’artistes que va impulsar les exposicions impressionistes i va ser l’únic pintor que va participar a totes, entre els anys 1874 i 1886

Per tant la seva importància és ben palesa i a més, el reconeixement de la seva obra ha anat incrementant-se amb el pas dels anys.

Personalment voldria centrar-me en alguns aspectes de la seva obra:

1.- Innovació constant. Cerca contínua de noves formes d’expressió.

Tots aquests aspectes estan sustentats sobre la base de la pintura a l’aire lliure que permet copsar la llum en diferents situacions (boira, sol, pluja, al capvespre, al matí, etc.). Aquest és un matis absolutament innovador i que obliga al pintor a canviar la paleta (més fosca en els seus inicis) o  a utilitzar les ombres de forma molt cuidada i suggeridora.

pissarro_charingcrossL’evolució del traç, és un aspecte fonamental de la seva obra. Des d’una pintura aplanada amb espàtula com es veu en l’obra Camins, passant per l’ús de pinzellades curtes, petites, amb més gruix de pintura a l’obra Els Prats d’Éragny. La Pomera o emprant el puntillisme  en l’obra Perers en flor a Éragny, després d’entrar en contacte amb els pintors Seurat i Signat que utilitzaven aquesta tècnica. També és particularment destacable en l’ús d’aquesta tècnica el quadre El Pont de Charing Cross del 1890. En la seva cerca constant trobem Bath Road del 1897,   on encara va més enllà en quant a l’ús del color lligat al puntillisme i influenciat per la seva relació amb Matisse i el fauvisme.Bath_Road,_London_by_Camille_Pissarro

És cert que com qualsevol cosa, a mesura que veus més i més obra pictòrica i estudies una mica més a fons qualsevol moviment artístic, contribueix a que puguis captar “més informació” de les obres. Com a mestre del impressionisme, detectes l’absència del negre i és interessant veure com ho supleix, amb quins tons juga. L’altre faceta és la utilització de la llum, que dóna moviment i que juntament amb  la perspectiva i l’estructura de distribució dels elements en el quadre, donen volum a tota l’obra. El tema de la perspectiva em crida molt l’atenció i em fa quedar-me aturada davant dels quadres analitzat com resolt els plans, com utilitza les línies per destacar determinats aspectes i com gràcies a les diagonals et porta la vista cap a punts que s’et podrien passar per alt.

Aquest estar obert a aprendre en tot moment i de tothom, a no quedar-se mai aturat, és el que el per a mi, el fa particularment important.

2.- La figura humana.

Són poques les obres de Pissarro en que no apareguin figures humanes. La natura sempre està condicionada i interrelacionada amb l’home. Aquesta ha de ser una relació positiva, de tenir cura de l’entorn, de treballar el camp, de passejar o desplasar-se per la ciutat. M’agrada com va evolucionant la figura; al final és una taca, sense rostre, però absolutament necessària i que posa el contrapunt al quadre.

3.- Els cels.

M’agraden molt els cels. En una primera ullada, pot semblar que són molt iguals: acostumen a haver núvols blanquinosos. desdibuixats i que tenen una gran importància en l’obra, perquè ocupen una part considerable. Després, poc a poc, un veu les diferències de tècnica i detectes que constitueixen un element equilibrador de l’obra. pissarro_bosc_de_Marly

Precisament l’obra Els boscos de Marly del 1870,  amb absència absoluta de cel, pot donar sensació de claustrofòbia,  de recolliment o d’estar reclòs dins d’un paratge en el que la natura protegeix a la figura humana, i no només això, sinó que li aporta benestar i elements com la llenya, per poder-se escalfar. Trobo que, sigui quina sigui la reacció que cada persona pugui tenir davant d’aquest quadre, es percep com diferent de la resta.

El mateix dia que vaig visitar aquesta exposició, havien diversos grups d’estudiants. Nens i nenes de sis anys fins joves de 16 a 18 anys. Vaig mirar el paper dels acompanyants i crec que complien perfectament el paper de transmissors d’informació. Els hi deien: busqueu tal data, mireu quins colors hi han al quadre, etc. i els nens i els joves, anaven d’un obra a l’altre apuntant a les seves llibretes. És evident que aquesta part és important i imprescindible. Però a ml m’hauria agradat poder preguntar, quin quadre us ha agradat més? perquè?, que heu vist o sentit davant d’ell que us hagi despertat el vostre interès i que el faci diferent de la resta?

Simplificant molt les coses, i sense voler ser injusta perquè no se com treballen tot això a l’escola, tenia la sensació  que la cerca de la dada impedia als nenes i nenes i als nois i noies, el gaudir dels quadres. Corrien a cercar en el títol la informació que els hi demanaven, però no s’aturaven a contemplar l’obra. Crec que amb les tecnologies de la informació i amb l’ús de cercadors, les dades concretes, “la informació”, ja es pot localitzar sense que calgui anar a veure una exposició. El valor afegit, “el coneixement” es guanya quan es pot anar més enllà de la dada, quan s’educa (no només s’ensenya) en la bellesa i l’estètica relacionada amb la tècnica i amb el context històric i cultural.