És possible veure l’exposició dedicada a Paul Klee en la Modern Tate de Londres, fins el 9 de març del 2014 . Si algú ha d’anar a aquesta ciutat, li recomano que busqui unes hores per poder-se acostar i veura-la amb calma i tranquil·litat.

Paul Klee (1879-1940), va ser un dels artistes més importants del període entre guerres a Europa del passat segle. Però no es pot oblidar que els inicis de la seva vida professional, els va fer en el camp de la música, com a professor en una escola estatal i que va tocar el violí com a professional. He llegit que va ser un acte de rebel·lia contra els seus pares, que volien que fos músic,  el dedicar-se a la pintura. També es diu que com a músic era conservador,  no li interessava la composició; en canvi en el mon de la pintura va ser innovador i cercava contínuament noves tècniques. Va emprar molt sovint l’aquarel·la , encara que barrejada amb altres tècniques i en diferents suports. També crida l’atenció la mida de les seves obres, més aviat petites i que fins després d’entrar en contacte amb Picasso, no va passar a fer alguna obra de format més gran.

La seva relació amb els artistes del moviment del Genet Blau, (Kandisky, MAcke, Münter, etc.) fa que participi en la segona exposició que organitzen i en la que es recullen propostes seves, d’acostar-se a l’etnografia, recollir producció de persones amb malalties mentals o tenir en compte la pintura dels infants. La seva vinculació amb el cubisme i l’impressionisme, és molt important. Cal tenir present que estem parlant dels anys 1911 i 1912, en que ja es vivia un cert ambient pre-bélic.

Amb posterioritat a la guerra, va formar part de la Bauhaus a partir del 1921,  exercint la docència. Cal recordar també que el catàleg de la seva primera exposició a París, va ser escrit per Louis Aragon, destacat membre dels surrealistes.  Tampoc no es pot passar per alt que va ser considerat per Hitler un dels artistes degenerats i, en conseqüència, la seva obra va ser retirada dels museus. Va morir d’una infermetat degenerativa. Cal tenir presents tots aquests aspectes de la seva vida per comprendre millor la seva obra.

Paul Klee  va classificar i catalogar tota la producció  des de ben aviat (1911). Aquesta exposició, que consta de 17 sales,  segueix l’ordre cronològic, des dels seus inicis fins l’any 1940, poc abans de morir. És per tant molt amplia.

Per a mi és un dels artistes que més m’atrauen. El seu esperit de cerca contínua, des de l’arquitectura, el dibuix i la pintura; l’actitud inconformista  de provar noves tècniques pictòriques i el treball amb el color. En relació a aquest últim, no vaig poder deixar de recordar els quadres que vaig veure al Museu Thyssen amb motiu de l’exposició sobre Gauguin i el viatge a l’exòtic,  amb motiu del viatge que va fer a Tunísia l’any 1914 i que tant va marcar la seva obra

Seaside resort in the south of FranceVeure aquests dos quadres, que son del mateix any -1927- és per a mi l’exponent de la versatilitat de Plau Klee. Portrait of an equilibrist

the_man_of_the_futureEl quadre de l’Home del futur, m’agrada especialment. És de l’any 1933 i coincideix amb l’arribada de Hitler i la confiscació per part dels nazis d’obres de Klee, decidint finalment traslladar-se a Suïssa on va iniciar els tràmits per aconseguir aquesta nacionalitat. La intensitat dels colors m’imagino que devia estar en consonància amb la intensitat també dels seus sentiments i emocions, davant de tot el que passava al seu voltant.

Per acabar, no em puc resistir de posar unes  miniatures d’algunes de les obres que sempre m’han agradat molt.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per més informació, aneu a l’enllaç de la Modern Tate. També incorporo l’article aparegut a La Vanguardia el dia 14 d’octubre d’aquest any: La Tate Modern repasa más de tres décadas de Paul Klee i La perfección en los matices  i Paul Klee, la religión pagana del color,  apareguts a El País els dies 15 i 16 d’octubre.