L’ús compulsiu de les TIC i la filosofia

Darrerament i per motius ben diferents, es parla de l’ús de programes de missatgeria instantània i de la supressió de la Filosofia del currículum educatiu .

Donant voltes als dos temes, crec que estan intímament relacionats. És inqüestionable que estem vivint en un moment en que les TIC formen part de la nostre quotidianitat. A nivell educatiu s’ha volgut introduir el terme TAC, Tecnologies d’Accés al Coneixement,  en contraposició el conegut TIC, Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Personalment opino que totes dues  estan estretament lligades i que no es poden separar en compartiments estancs.  La informació elaborada ens aporta coneixement i per tant no es pot menystenir, sinó donar eines d’anàlisi per poder-la avaluar.

Alguns articles que he anat llegint, fan èmfasi en els aspectes negatius que aquest ús pot portar als joves. És veritat que aquest segment de la societat és qui en fa més ús, però no podem perdre de vista als adults. En ambdós grups, el fet de la immediatesa en els resultats, la manca de reflexió, pot contribuir a la pèrdua de la capacitat cognitiva. Els darrers anys s’han  popularitzat jocs per fer treballar el cervell i per contra, com tenim les dades de les persones conegudes guardades en el mòbil, ja no fem l’esforç per recordar-les. Tampoc cal saber-los tots, però intentar ser més coherents. És com qui va al gimnàs i fa quatre hores d’exercici i desprès s’atipa com un lladre.

Estar acostumats a la resposta ràpida a través dels missatges, si aquesta triga més de 3 segons, ja comença a provocar neguit, angoixa i estrès. De la mateixa manera que ja han començat a aparèixer problemes musculars en els dits grossos de  les mans pel fet de xatejar molta estona seguida, el nostre cervell reacciona davant d’aquests estímuls, arribant a situacions problemàtiques si s’en fa un abús.

Totes aquestes Tecnologies son eines que en ajuden a aconseguir o a fer quelcom que prèviament hem hagut de pensar. Aquesta frase que fa molts anys que repeteixo, penso que és molt bàsica i precisament per això, a vegades crec que no s’aplica. El procés mental ha de ser primer pensar que vull o necessito fer, i tot seguit buscar i aplicar l’eina més adient i més eficient.  A vegades cal enviar deu missatges per aclarir una cosa que amb una trucada de un minut, s’hauria resolt. En aquest cas, és evident que no hem utilitzat l’eina més eficient per arribar a bon port. Ningú utilitzaria una destral per obrir una ampolla, sinó que buscaria un tirabuixó, dons passa exactament igual amb les TIC. Pensaments com: si envio un missatge ara, puc destorbar a l’altres persona? puc interrompre o millor que no ho faci? és realment urgent o puc esperar-me una estona? puc esbrinar el que necessito, buscant o emprant altres vies? puc ajuntar varies qüestions i resoldre-les totes juntes, en lloc de preguntar d’una en una? la persona a la que vaig a enviar el missatge, és la persona adient o n’hi ha un altre millor? L’aturada que comporta pensar abans d’actuar, és tan beneficiosa com fer una respiració a fons, abans de fer un esforç.

Persones d’una certa edat, a vegades diuen que els hi va molt bé poder enviar un missatge en el moment que els ve al cap una cosa, perquè així els ajuda a no oblidar-se. Algú altre esmenta l’aspecte de trencar  la sol·litut, ja que al obtenir resposta, es tranquil·litzen. És un punt de vista diferent del sector dels joves, però que crec s’ha de començar a tenir també en compte.

pensar

Em preocupa molt veure que cada cop es parla més del Dèficit d’Atenció dels adolescents i dels joves i de com s’ha incrementat el nombre de persones diagnosticades amb aquest tipus de trastorn, i al mateix temps s’elimina la Filosofia del currículum. Quan parlo de Filosofia, no entenc com a tal el saber de memòria noms i teories diferents, no, em refereixo a ensenyar als nens i joves, a pensar. A plantejar-se preguntes que poden tenir respostes diferents o que no en tenen cap. Cal ensenyar des de molt aviat, que les coses no son blanques o negres, i que els fets, no son exclusivament bons o dolents, sinó que pel mig, hi ha un ventall immens de possibilitats i de raonaments. Aquest és un bagatge imprescindible per a tots els éssers humans, i sent una acèrrima defensora de la tecnologia, advoco per no deixar renqueixant  la nostre ment.