Orquestra UNESCO Barcelona. Concert tardoral al Born

Al comentar el naixement d’aquesta orquestra, ja vaig dir que tenia interès en seguir-la de prop. Així dons, no vaig dubtar en anar al concert que van oferir en el nou espai del Born, diumenge a les 12 del matí.

Destaco el lloc i l’hora perquè crec van ser dos elements importants. El lloc, en quant es tracta d’un nou espai cultural obert recentment a la ciutat, pel que passen moltes persones encuriosides per veure com ha quedat aquest espai. Si no vaig errada, en els pocs mesos que porta obert, ja ha rebut més de 500.000 visites i es desenvolupen moltes activitats de diferents tipus. L’hora és determinant perquè entre el públic havia moltes famílies amb mainada petita. Això ho dic, perquè és important en el moment de la selecció d’obres i la durada del concert, tenir present el públic potencial. En aquest sentit crec que hauria calgut limitar més el temps, ja que una hora i tres quarts de concert, va resultar massa llarg per a part dels assistents. Les criatures no aguantaven,  les famílies intentaven retenir-los, els deixaven jugar amb el telèfon o amb algun dispositiu electrònic, i al final, l’objectiu d’acostar la música a més gent i, sobre tot als més petits, no va estar prou reeixit.

No és un tema fàcil, perquè m’imagino que els integrants de l’Orquestra, volien acontentar  al públic que els aplaudia. Per tant trobar el punt d’equilibri, és un aspecte complex.

El programa proposat incloïa:

Concert grosso, n. 11 de J.F. Haendel (barroc alemany); Divertimento en Fa de W.A. Mozart (classicisme); Serenada de A. Dvorack (romàntic-nacionalisme) i Vistes al mar d’E. Toldrà. Aquesta darrera obra està integrada per  tres poemes musicats de Joan Maragall. La primera La ginesta altra vegada, la segona Allà a les llunyanies de la mar i la darrera La mar estava alegre.  Deixo aquí els enllaços a vídeos que hi ha a la xarxa per poder fer un tastet d’aquesta música tan meravellosa.

I ara, el que em va suggerir el concert. Voldria insistir en el valor del treball orquestral. Cal recordar que els integrants d’aquesta orquestra, son professors de música. Això implica que estan acostumats a fer de mestres, en el sentit de orientar, marcar camí i dirigir. Dit d’un altre manera, l’alumnat segueix el que ells diuen. En una orquestra el paper és absolutament diferent: tots participen d’un mateix projecte i toquen seguint les pautes del director. Aquest si que és un treball col·lavoratiu!.

M’agrada molt fixar-me en la figura del director. És molt interessant anar analitzant les diverses formes que cada un d’ells utilitza per indicar les entrades, les modulacions, els crescendos, els silencis, la durada d’un tema, etc. I sempre penso com podria funcionar una orquestra sense director, com alguns sector propugnen posant com a exemple que els entrenadors esportius no estan al terreny de joc, però que tothom sap que cal fer. Davant d’això, sostinc que els entrenadors es passen tot el partit cridant de mala manera, intentant modificar les ordres que havia donat en la prèvia del joc.

Voldria destacar els diàlegs entre instruments. En algun moment era un diàleg entre violins, un parlava i l’altre responia. Podies sentir les frases que es deien entre ells. En altres moments eren diàlegs grupals, violins i cel·los o tots amb el contrabaix. Eren fluids i nítids.

La interpretació de l’obra de Toldrà la vaig trobar particularment encertada. En la primera peça, senties l’alegria per l’arribada de la ginesta. En la segona el paper del cel·lo va ser destacat. Et feia sentir la melangia, la cadència acompanyava i el baix va ajudar a entendre la lletra del poema. En quant al tercer poema, per un moment vaig veure imatges de les espurnes de l’aigua, veia peixos saltant i el sol com es reflexava en el mar.

Una flor no fa estiu. Però quan cada cop que toca l’Orquestra és una flor, em fa pensar que podrem formar un gram ram amb boniques flors.

 

One thought on “Orquestra UNESCO Barcelona. Concert tardoral al Born

  1. Hola Anna. M’agrada saber que ja tenim una seguidora (no l’única, ja que hi ha força gent que m’ha demanat que l’avisi quan tornem a tocar perquè s’han fet “fans” de l’Orquestra!!!).

    Gran part dels nens que hi havia el diumenge eren amics del meu fill (7 anys) i/o alumnes meus (amb els seus pares). Estic molt i dic MOLT en majúscules perquè penso que es van portar més que bé. Són nens acostumats a anar a espectacles (tipus: teatre, circ, musicals, màgia…) però potser era la primera vegada que venien a sentir un concert i també ho dic en majúscules CONCERT de música clàssica i al meu entendre, van estar més que a l’alçada.
    Durant tot el concert hi va haver un silenci a la sala que fins hi tot sorprenia. Molta gent ho va comentar a l’acabar….
    Tot i que el concert havia de durar 1h i 15′ en total (així ho havíem programat amb 1 bis) el director va prendre la decisió de regalar 2 bisos més per poder oferir, també, quelcom relacionat amb la celebritat d’aquest any: el nostre sempre estimat Pau Casals i potser, si tens raó que va acabar per fer-se llarg.
    Ho tindrem en compte.
    Gràcies per les teves paraules i espero tenir-te sempre entre nosaltres gaudint d’aquest art.

Els comentaris estan tancats.