Corrupció política i tolerància social

Fa uns dies, vaig llegir una entrada en el Blog TNS Demoscopia, que crec val la pena comentar. En aquest cas no es tracta de la meva opinió, sinó de destacar aspectes que allí es posen de manifest en base a dades concretes. No s’està fent volar coloms, ni tampoc es tracta de presentar idees emmarcades en una determinada opció política, es presenten resultats estadístics que per complir la llei de grans números, serveixen per il·lustrar l’estat d’opinió del país.

Sovint sents parlar a gent dels polítics i de determinades situacions, com si aquests fossin éssers d’un altre món, que no viuen les mateixes realitats que la resta de ciutadans i sobre tot, com si les normes i l’ ètica cívica hagués de aplicar-se de forma diferent que a la resta dels mortals. Per això m’ha semblat molt clarificador veure com els conceptes de pràctiques corruptes i pràctiques tolerables, s’apliquen de forma diferent a situacions iguals,  en funció de que qui ho practica sigui un/a polític/a o una persona del carrer.

En alguns dels comentaris, es parla de l’oportunitat per realitzar un tipus d’acte o no. Cert que persones amb transcendència pública tenen unes oportunitat diferents, però també tenen una responsabilitat col·lectiva més elevada (que en molts casos han adquirit a través dels vots dels seus conciutadans) que la resta. Però la societat està conformada per cadascun dels seus integrants i per tant, la moralitat civil global, està integrada per la suma de totes les parts.

Durant molt de temps s’ha justificat la defraudació, posant-la gairebé, com exemple d’una bona gestió. S’ha fomentat la imatge de l’Estat com element depredador. És com si en una escola o en una família, els nanos o els fills no veuen en els seus mestres o en els sues pares, una actitud ètica: acabaran acceptant-ho com a normal.

Una part de la societat ha anat prenent consciència del fet col·lectiu i per això fa més mal constatar la depravació de persones que han buscat el benefici individual per sobre del comú, emparança en una situació de poder que els ha estat atorgada de forma temporal.

El paper de la Justícia no sempre ha ajudat a posar les coses al seu lloc. Moltes vegades, la gent del carrer té la percepció de que la llei no és igual per a tothom o. si més no, no s’aplica de la mateixa manera.

En una situació de crisis econòmica com l’actual, la tolerància social davant determinades actuacions particulars és molt més elevada. Quan s’accepta des dels estaments públics, que el volum de l’economia submergida s’ha incrementat notòriament, i  que gràcies a ella, moltes persones poden subsistir, no es pot carregar a continuació contra aquestes persones que estan vivint situacions en molt casos, molt dures.

Per aconseguir un canvi d’actitud de la ciutadania, cal que els que han de donar exemple, realment ho facin. Fa temps que es parla d’una nova llei de transparència, però quan vas seguint el debat, constates que es deixen de costat elements primordials. Insisteixo un cop més, mentre no hi hagi una llei de finançament dels partits polítics, mentre el Tribunal de Comptes  es quedi només en verificar si quadren els resultats, i no entri a fons a analitzar les despeses i els ingressos dels partits, les persones creuran que tenen dret a mantenir els comportaments que mostra l’entrada del blog de TNS Demoscopia.