La LOMCE o Llei Wert

Ahir va ser un dia trist. La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa va entrar en la recta final del tràmit parlamentari que desembocarà en la seva aprovació.

El partit en el govern està fent valdre la seva majoria parlamentaria per tirar-la endavant. És cert que van obtenir aquesta majoria en les darreres eleccions generals, però el sondejos dels darrers mesos, mostren que la realitat en aquests moments és bastant diferent. En aquest sentit, em sembla un greu error voler aprofitar el nombre actual de diputats, per aprovar la llei i més quan la resta de grups ja s’han manifestat de forma contundent sobre la voluntat de derogar-la en quan es produeixi un canvi en la majoria parlamentària. La prepotència i governar en contra del sentir general, demostren un cop més, l’allunyament de la realitat social del país.

Es pot afirmar que amb l’aplicació d’aquesta llei no es milloraran ni els resultats educatius, ni s’ampliaran els coneixements i sobre tot, no contribuirà a la millora de l’educació en la convivència i en la tolerància.

No es milloraran els resultats perquè han quedat al marge matèries fonamentals que haurien de contribuir al desenvolupament de la capacitat d’anàlisi i d’aprofundiment del pensament (per exemple la filosofia). En la mateixa línia, la introducció d’itineraris des de molt aviat, encotilla i limita els coneixements. És evident que tots tenim unes habilitats  determinades que ens fan decantar-nos cap a una professió o un altre. Però és també evident que les persones som un tot, i uns coneixements complementen d’altres. La carència limita, empobreix el pensament i això, mai és bo.

S’ha sentit a dir que altres països es miren a Espanya com exemple d’integració de les persones vingudes d’altres llocs. No es correcte generalitzar, però si que hi ha zones on el nombre d’immigrants ha sigut superior i ha calgut fer una tasca d’integració més gran. Per aconseguir un bon clima de convivència, cal practicar la tolerància i l’ètica cívica. Em refereixo a valors no lligats de forma exclusiva amb unes creences religioses, sinó que estan a la base de la naturalesa humana. Valors de respecte, tolerància, desitj de conèixer altres idees i altres cultures per aprendre d’elles, el valor del debat que no vol dir enfrontament, el saber escoltar, etc. Tot aquest conjunt d’aspectes queden diluïts dins de la nova llei.

Imposar una assignatura de religió, discrimina i deixa de costat a tot el col·lectiu de persones d’altres religions. I encara és més greu quan a aquesta matèria se li dóna un pes dins del currículum educatiu. És tornar a l’època de l’evangelització per reial decret.

Crec que l’educació i l’economia conformen dos eixos fonamentals en la vida d’un país. Però EDUCACIÓ, amb lletres grans, que vol dir que ens ha d’acompanyar des del mateix moment que ens despertem fins que anem a dormir. Educació per saber comportar-nos amb la gent amb la que convivim a casa, a l’escola o a la feina. Educació per saber comportat-nos en qualsevol àmbit ciutadà. Educació que s’ha de manifestar en les activitats d’oci i de relació.

L’educació no és només continguts, que també son imprescindibles, sinó , i sobre tot, els aspectes esmentats amb anterioritat.

(No vull ni parlar del tema de les llengües pròpies dels diferents territoris, és com parlar contra una paret. Com diu la dita, no hi ha millor sord que el que no vol escoltar. Els espanyolistes han sigut els primers que han dividit i separat. Si haguessin mantingut que totes les llengües constitueixen una riquesa comú i com a tal, s’hagués afavorit l’aprenentatge i el coneixement de totes elles, ara es podria sumar i no dividir. Seriem més rics i no més rucs)