El cine documental

Fa deu dies ha arribat al cine el documental del que vaig parlar, The Act of Killing . Aquesta  és una versió més curta, que es centre més en les persones. Ens endinsa en els caràcters  i la forma de pensar i de viure  dels gàngsters i en les circumstàncies i motivacions que els van portar a fer d’assassins.  Encara que no es pot separar de la realitat d’Indonèsia, posa més èmfasi en la dualitat de comportaments de les persones: la brutalitat més gran  al costat de sentiments de tendresa i d’amistad.  Em segueix semblant molt interessant.

En paral.lel a aquesta estrena, s’estaba celebrant el Festival de cine de Venècia, on es va posar de manifest que, per primera vegada, s’havien presentat en la secció oficial diferents documentals, guanyant un d’ells  el  Lleò d’Or a la millor pel.lícula: Sacro Gra  de Gianfranco Rosi. Hem de recordar també l’èxit del  documental Searching for Sugar man, que va aconseguir els principals premis al llarg del 2012, entre ells l’Oscar al millor documental o el BAFTA.

Què està passant? Temps enrera, en el nostre país, existia el tòpic que identificava els documentals  amb els que es passaven per televisió, encabat de dinar, sobre animals, natura o fets històrics.  Aquest visió està canviant de forma radical, gràcies a l’especialització que s’ha produït a les escoles de cine i a les universitats,  i a l’ interés creixent de la gent per anar més al fons sobre aconteixements o personatges desconeguts. Crec  que ha canviat el concepte de documental: ha incorporat el llenguatge i tècniques reservades fins fa poc al terreny de la ficció.

No està al marge d’aquest procés la tecnologia. La digitalització de fons documentals, la preservació i tractament de films per evitar la seva pèrdua o deteriorament, la creació de grans bases de dades i l’aplicació de cercadors potents,  la millora de les comunicacions, la utilització d’estàndards de compressió, etc, tot aquest conjunt de factors, ha contribuït de ben segur, a potenciar la producció de documentals.

La globalització és un factor també important. Ens permet accedir a produccions de països dels que fa ben poc, no en coneixíem res. De manera simplista podríem dir que s’ha trencat la dualitat que ens feia triar entre pel·lícules americanes (Amèrica del Nord i del Sud) o pel·lícules europees. La manca de coneixement d’aquestes altres realitats fomenta la curiositat per saber-ne més, per apropar-nos a elles i, en aquest sentit, un bon documental, pot jugar un paper fonamental. La mobilitat de les persones que està fomentant la convivència entre cultures diverses, contribueix també a incrementar aquesta necessitat de saber.

De la mateixa manera que es parla de pel·licules de sèrie A o sèrie B, també en els documentals es pot donar aquesta divisió. El que és fonamental, és que no decreixi el nivell d’exigència i de qualitat d’aquestes obres.