L’home del mur

L'home del mur 1Quan ja em pensava que l’aparició de “ L’home del solar” i la seva posterior destrucció  havia estat un fet anecdòtic al barri i que la suposada aparició d’altres companys era només un desig de la meva ment, heus ací que m’assabento de l’existència d’un  altre home a pocs metres del primer.

Efectivament, al mur d’un solar a pocs metres de les ja restes del primer company, un altre ésser, mutant  o no,  treu el cap, i perboca.

L’alçada del cap correspon a la del vianant, de manera que podríem dir que et vomita a la cara. L’acció pot produir un cert rebuig, certament.

L’home emergeix de la paret com si en formés part i sobtadament hagués tingut de sorgir empès per la nàusea. Amb una mà, que ara ja ha sofert  la mutilació dels dits, es recolza al mur. No surt dels límits del nínxol originat per la manca del maó de ciment que li serveix de finestra.

No es pot negar que és efectista.

L’expressió és concentrada, com correspon a l’acció violenta que suposa treure quelcom que ja s’ha ingerit i que pel motiu que sigui l’hem d’obligar a recórrer el camí  contrari.

Que l’autor de les escultures correspon a la mateixa persona, o persones, crec que és evident.

Les característiques son les mateixes :

Crear un personatge que sorgeix de dos elements arquitectònics urbans tals com un terra asfaltat, o una paret de ciment,  situar-los en solars abandonats, la utilització del gres i/o el ciment, i la intenció de donar a entendre que d’alguna manera aquests individus viuen dins d’aquests elements i que en sorgeixen per mostrar-nos alguna cosa.

Potser no cal especular massa, potser només volen que sapiguem que existeixen.

No es dirigeixen a nosaltres, però ens mostren la seva actitud distant. I potser, i això ja és imaginar, amb el seu aïllament atreuen la nostra mirada curiosa, i provoquen la reacció de l’espectador sobre l’abandonament d’aquests solars.

Gràcies a l’accessibilitat de l’obra, he pogut comprovar que hi ha la intervenció de dos materials : el ciment i el fang anomenat gres.

L'home del mur 2

El gres, de color gris, molt adequat per la situació, s’ha utilitzar per modelar el cap i la mà. El cap està ben proporcionat, el cabell treballat i l’expressió del rostre es corresponen a l’acció que representa. El ciment s’ha utilitzat per al vòmit.

Un valor afegit és la corporeïtat de l’obra. Fer una pintura que simuli la tridimensionalitat és un recurs habitual entre els artistes.

Però fer una escultura, requereix uns altres recursos i és més difícil trobar artistes al i del carrer que s’hi atreveixin.

La proporció entre pintors i escultors en el que considerem “art” d’una forma oficial, també és manté. Sempre ha estat més fàcil comprar un quadre que una escultura.

Per un quadre només necessitem una paret, un pla vertical.

Per una escultura, un espai.

Podeu veure l’home del mur al Carrer Pallars, entre Ciutat de Granada i Roc Boronat. Al barri del Poblenou, a Barcelona

Maria Arús. 5/07/2013