2,5 milions d’euros per commemorar els 300 anys de 1714

El passat dia 3, vaig llegir en diferents mitjans, la notícia que explicava que l’Ajuntament de Barcelona destinava 2,5 milions d’euros per commemorar la batalla de 1714 que va tenir lloc a Barcelona. Com la majoria de gent sap, en aquesta batalla es van enfrontar la tropa borbònica i la tropa austriacista, en el context de la Guerra de Successió a la Corona espanyola.

Segons vaig llegir a eldebat.cat Diari digital de Catalunya, aquests diners, a més dels que destinarà la Generalitat, s’han assignat a una empresa del germà del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Des del retorn de CiU al Palau de la Generalitat, estem veient com l’Ajuntament de Barcelona està fent de banc de la Generalitat, amb la particularitat que no cobra interessos ni posa terminis al retorn dels diners que deixa. Molts barcelonins voldrien gaudir d’aquestes condicions per fer front a les seves necessitats bàsiques. Però en lloc d’això, es troben que es disminueixen les partides destinades a beques de menjador, que s’incrementen els preus públics de les escoles bressol, que es redueix l’aportació del municipi a l’escoles municipals de música, que decreix la suma dedicada a ajuts domiciliaris, etc. El més sorprenent és que part dels diners que deixa l’Ajuntament a la Generalitat, són diners recaptats via impositiva i  per tant, han sortit de les butxaques de les persones que viuen en aquesta ciutat. Si en lloc de deixar-los per pagar els deutes de Spanair, es deixessin per garantir l’estat del benestar, es veuria d’un altre manera.

Si l’Ajuntament de Barcelona es troba en una situació econòmica solvent i sanejada, és gràcies a que s’ha fet una gestió correcte. S’ha aplicat un equilibri pressupostari en base a la contenció de la despesa i a la redistribució entre sectors. Això no es fa en dos dies,  és el fruit que es recull ara, però que s’ha anat treballant al llarg del temps, en anteriors governs municipals. En moments d’important inversió en la construcció d’escoles bressol, en la dedicació substanciosa a la formació de joves a través de programes d’ocupació, a la remodelació de la ciutat, etc. I també coses no tant positives que van portar a la dimissió o la imputació de membres del consistori per la seva presumpta implicació en fets delictius. Però el balanç final és el que està permeten que la ciutat assumeixi despeses que no li pertoquen.

Em ve al cap debats d’anys anterior, quan l’Ajuntament reclamava una major dotació econòmica, per a fer front a despeses de capitalitat. Alguns ho veien com fruit del centralisme barceloní, i em part pot ser així, però pel que s’està veient ara, no només no es tenien aquests ingressos extres, sinó que a més es va saber redistribuir correctament.

Queda molt bé ser generós amb els diners que un s’ha trobat a la bossa. L’esforç que van fer els barcelonins no es pot menysprear. I que consti que no es tracta de ser insolidari, sinó de ser responsable. Totes les persones saben que quan es tenen pocs diners, cal prioritzar. Les coses innecessàries queden excloses o reduïdes a la mínima expressió.

Un tercer aspecte és l’ ideològic i polític. Qualsevol govern, sigui de ciutat o de país, governa per totes les persones que viuen en el seu territori. Que es programin aquests actes començant al 2013 per finalitzar el 2014, no és casual. És podrien limitar al setembre d’aquest any, però no, es vol allargar. El lema de la campanya, “Viure lliure”, com va dir l’empresari i humorista Toni Soler, “és una reivindicació que pot tenir sentit polític.  M’agrada pensar que la llibertat és una condició de la persona, i que al marge o a desgrat de circumstàncies externes, un es pot sentir absolutament lliure.

No entro a valorar si es faran 80 actes al llarg d’un any, ni qui els farà, ni qui els organitzarà. Tot això ja s’anirà veient sobre la marxa