Música: Llei Wert

Per a qualsevol país, el sistema educatiu és la base fonamental sobre la que s’edifica el seu futur. Això es posa de manifest en la necessitat que senten  tots els governs de deixar la seva empremta en ell, i, a la que arriben al govern, s’apliquen en la modificació del model existent. Han hagut molts comentaris i anàlisi, i encara n’hi hauran més, analitzant el projecte de la LOMCE o com es coneix popularment, la llei Wert.

Dins de l’apartat corresponent al desenvolupament curricular, i en concret pel que fa a l’asignatura de la música, voldria recomanar l’artícle escrit per Juan Manuel Játiva amb el títol La música eleva el tono i que va ser publicat a El País, el passat diumenge dia 16 de juny.

 

És una llàstima que a aquestes alçades s’hagin de fer nous estudis per demostrar els efectes positius de l’aprenentatge de la música sobre el conjunt de matèries que s’impaterixen. Cal destacar de forma especial, els aspectes relacionats amb l’adquisició d’hàbits, la socialització, la disciplina, la part positiva del treball en equip, etc. Al llarg de l’artícle s’exposen diversos estudis realitzats arreu del món i en les universitats més prestigioses que demostren amb números i amb resultats concrets, totes aquestes avantatges esmentades. No es pot oblidar  la Fundación del Estado para el Sistema Nacional de las Orquestas Juveniles e Infantiles, coneguda popularment com El Sistema , implantat a Venezuela i que tans èxits a nivell personal, social i musical ha donat al país.

Però també estic d’acord en que cal replantejar-se bé el paper de la música a les escoles de primària i de secundària. Penso que s’ha de diferenciar del paper que juguen les escoles de música, per no duplicar esforços, per no entrar en competències absurdes, i buscant sempre el sumar i l’enriquiment dels nens i joves.

La Música com a matèria curricular ha d’estar relacionada amb la resta de matèries. No s’entén parlar d’Història i no parlar dels moviments musicals o dels principals compositors. Tampoc no s’entendria no situar a l’art en general dins del context històric, ja que les diverses tendències artístiques acostumen a ser el resultat de la política i de les circumstàncies  del moment.  I com deslligar la música i el llenguatge musical de les matemàtiques, quan s’atribueix a Pitàgores el descobriment de les relacions aritmètiques de l’escala musical! També va ser el propi Pitàgores qui va aplicar el valor medicinal de la música, emprant certs ritmes i melodies com a mitjà per a guarir a les persones.

Per tant, des del meu punt de vista, en l’ensenyament obligatori, la Música hauria de jugar un paper transversal, tan en el que fa  als coneixements, com en  aspectes relacionats amb hàbits: concentració, saber escoltar i compartir, com en qüestions relatives al gaudi: ritme, dansa, sincronització, motricitat, etc. Aquest conjunt de factors posen la base per a que , aquelles criatures i joves que vulguin anar una mica més lluny, ho facin dins del marc d’una escola de música, amb la possibilitat de tocar algun instrument i seguint un projecte educatiu més concret.

Els especialistes que estan en una escola de música, poden tenir un paper important dins dels centres escolars. Poden assessorar, poden orientar i per descomptat, poden participar en l’etapa de despertar el cuquet als nens i nenes i en els joves que accedeixen de nou al món de la música. La música existeix des de les primeres etapes de la humanitat: no es pot deixar de banda. Seria com trair els nostres orígens.