L’ala dreta del PP incrementa la seva notorietat

Des de l’adveniment de la democràcia, la dreta ha quedat representada en el Parlament pel Partit Polular.
Les veus més extremistes van restar somortes o no tenien cap credibilitat quan s’atrevien a aparèixer. Aquesta situació s’ha mantingut fins l’arribada del PP de nou al poder. Què ha passat? Com és que cada dia veiem declaracions, comentaris, programes a TV1, que utilitzen una terminologia que semblava superada?

Ara, gairebé cada dia i en relació a diferents temes, ens trobem amb comparacions o referències als nazis. Dolores de Cospedal, va dir que els membres de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) eren uns nazis per les formes de lluita que utilitzen. La Delegada del govern a Catalunya, va retre homenatge el passat 8 de maig, a la División Azul que va lluitar al costat de Hitler. I això en una festa de la Guardia Civil que aquesta persona ha tornat a instaurar quan ja feia anys que no es celebrava. Dins d’aquest mateix ventall d’invocació al nazisme, tenim la intervenció del diputat de les corts valencianes, Maluenda, que opina que parlar de països que parlen català és pensar com Hitler.

En parla.lel es produeix el programa de TV1, sobre la roba que porten els adolescents (i de manera especial les adolescents), aconsellant als pares com abordar aquest tema. Per descomptat no es va parlar d’educar en el respecte i en la llibertat individual, sinó només en que no s’utilitzi roba que “ensenyi massa”. També cal recordar la propaganda de grups antiavortistes, en defensa de la derogació absoluta de la Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs, en aquest mateix canal dins de l’espai de notícies (oblidant el dret dels ciutadans a una informació objectiva i veraç) o el programa que van emetre recomanant a les persones en atur, que anèsin a les esglèsies a resar i posar espelmes (evidentment per ajudar a l’esglèsia a fer caixa).

Per molt que en parlem, no podem deixar de referir-nos al projecte de llei del ministre Ruiz Gallardón. Permet l’ús de la seva imatge en una campanya antiavortista; bé diu que no l’ha autoritzat, però tampoc els demanda.

El PP ha fet gala d’estar al centre. Potser hi ha sectors dins d’aquest partit o entre els seus seguidors, que com no havia cap altre partit, es veien obligats a votar-los, però que davant de les noves circumstàncies, es senten més forts i per això comencen a ensenyar la poteta per sota de la porta, com el llop del compte. La manca de lideratge polític fort que es posa de manifest amb les opinions enfrontades de diferents membres del PP, la sensació de deriva, etc., tot està contribuint a aquesta nova situació.

Sorprèn (o no) l’aferrisada defensa del govern de les seves posicions, no estan disposats a fer el més petit esforç de diàleg i de negociació. Mantenen el criteri que han de ser els altres els que s’acostin a ells. No veuen ni la devallada en la intenció de vot i en la pérdua de la majoria. Ni tans sols tene present la saviesa popular: “no hay mejor ciego que el que no quiere ver”