La proposta de reforma de la Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs

En aquest blog, ja vam dir el passat 25 d’abril, que continuarien parlant de la pretesa reforma que està impulsant el ministre de Justícia, Alfredo Ruiz Gallardón. És una obligació parlar-ne, per intentar que no sigui només l’opinió del sector més conservador del Partit Popular, en connivència amb l’Esglèsia catòlica oficial, la que imposi els seus criteris i faci sentir la seva veu.
Per sort, cada vegada hi ha més dones que s’atreveixen a parlar del mal tràngol que han hagut de passar, soles o en parella, d’interrompre l’embaràs. Veim persones amb creences diverses i amb situacions diferents però que coincideixent en explicar la duresa de la decisió.

En diversos mitjans de comunicació escrits, com La Vanguardia i El País o mitjans digitals com eldiario.com, podem llegir articles entorn a la divisió que s’ha generat dins del propi partit en el govern. Al final tens la sensació que, gràcies a aquest enfrontament, no s’ha aprovat la llei; cosa que no deixa de ser sorprenent.

Hi ha tans problemes sobre la taula, que la gent es manifesta en contra de les retallades en educació, en sanitat, en l’aplicació de la llei de dependència, contra els desnonaments, contra les hipoteques, etc i pot quedar fora del marc de lluita, aquesta reforma de la que parlem.
Com ja vam dir, tota llei és millorable, cal adaptar-la a les necessitats de les persones a les que van adreçades buscant el bé comú i l’equitat. No es pot fer una llei només per tenir contenta una part dels propis votants, oblidant l”obligació de governar per tota la ciutadania.

Aquests dies he llegit molts arguments polítics però hi ha una mancança d’arguments étics, filosòfics i morals. Avui però he tingut l’oportunitat de llegir l’artícle d’opinió aparegut a El País, amb el títol: Ley, ciència y conciència ante el aborto, escrit per Juan Masiá Clavel, jesuïta, professor de Bioètica a la Universitat catòlica Sophia, de Tokio.
Recomano la lectura complerta del mateix i per animar a fer-ho, copio aquí els títols dels arguments presentats:
1. No confondre límits legals amb fases del procés biològic.
2. No confondre despenalització legal amb justificació moral.
3. No entendre l’embriologia de forma mecanicista.
4. No confondre la interrupció de l’embaràs per malformacions i la discriminació de persones discapacitades.
5. No barrejar de forma barroera les perspectives jurídiques, morals i religioses.

No cal dir res més. Ojalà apareguin moltes argumentacions serioses que portin al debat tranquil i que puguin aportar visions més àmplies de les que s’estan emprant en aquests moment. I això si, la societat tenim el dret i el deure de fer sentir la nostra opinió.