L’home del solar

 

Home al solarEl tors d’un home ha sorgit del terra de ciment en un solar abandonat.

De fet no m estranyaria que n’hi haguessin més,  d’homes,  a sota  i que acabessin envaint-nos

No sé quant de temps fa que és aquí, però el que sé,  és que no ha deixat indiferent els vianants.

La gent s’atura a mirar-lo i, alguns com jo, li fem fotografies.

L’ escultura representa un home jove de constitució atlètica, que recorda vagament un dels molts personatges de ciència ficció, alienígenes o no, que surten a les pel·lícules.

Un d’aquells clons dels humans.

Sembla que hagi estat vivint sota terra i que sobtadament hagi decidit d’emergir a la superfície per comunicar-se d’alguna forma amb nosaltres.

L’expressió és  concentrada. Fins i tot,  jo diria que de recolliment interior :  el cap cot, els ulls tancats…

Home succionant el terreA través d’una vareta de ferro, sembla succionar el terreny que li serveix de suport. És com si s’alimentés del ciment que el forma.

I jo diria que aquest element també serveix com a recurs  a l’autor per  evitar que li caigui el cap. No sabria dir quina ha estat la primera intenció : solucionar un problema tècnic  o servir  la intencionalitat de l’obra. En tot cas, em sembla una bona combinació.

L’autor demostra posseir coneixements d’anatomia humana i té el concepte de la proporció ben assumit.

El cap i les faccions de la cara són harmòniques.

Les mans estan ben fetes,  mig closes en un puny,  es recolzen en les marques de l’antic enrajolat del terra amb una expressió relaxada.

Les restes de material que l’envolten evoquen els fragments de la closca de l’ou rebentada en sortir el pollet.

La primera vegada que vaig veure aquesta escultura,  fa una setmana aproximadament,  vaig pensar que potser era una obra a mitges i que alguna part més de l’home potser acabaria sortint a la superfície.

Un genoll, un peu…, o potser una altra figura.

Avui hi he tornat a passar.

No sembla que l’ autor hi vulgui fer cap més aportació. L’home continua seré,  impassible, concentrat en la seva tasca de xuclar el ciment.

Una flor afegidaM’hi fixo bé, i veig que algú ha començat a interactuar amb ell, ja que entre les mans, hi té unes flors provinents dels matolls que creixen salvatges al solar i que han florit amb la primavera.

Ho trobo interessant.

I em pregunto :

Els veïns acabaran convertint aquest tors en una icona?

El “tunejaran “ com el Manekeen pis?

Li  faran ofrenes?

Serà un sant?

De moment,  a mi m’agradaria anar-hi a la nit,  trobar el forat del tancat per on han entrat,  i posar-li a les mans un llibre: “Viatge al centre de la terra” de Jules Verne.

L’hi deixaria obert, per que el vent li passés els fulls.

 

Hi tornaré a passar.  Vull saber  com evoluciona la integració d’aquesta escultura al barri.

 

Si el voleu veure, és a un solar situat al carrer Llacuna, entre els carrers  Pallars i Pujades, al  Poblenou.

 

Maria Arús  BCN  6/05/2013

 

One thought on “L’home del solar

  1. L’home del solar ha estat destruït. No sé qui o quins han estat els seus botxins. Tant si és una bretolada com si no, em sembla una mostra d’intolerància i mesquinesa.
    Espero que els seus compatriotes sorgeixin de l’asfalt i el vengin.

Els comentaris estan tancats.