Seduïts per l’Art. Passat i present de la Fotografia

CaixaForum Barcelona. 22 de febrer al 19 de maig de 2013
L’entradeta del programa de mà de l’exposició diu:” Quina relació hi ha entre les obres mestres de la pintura i l’escultura, les primeres fotografies i l’obra d’alguna fotògrafs contemporanis? (…) com els fotògrafs d’avui fan servir com a inspiració les mateixes fons i de elaboren els mateixos temes amb mitjans nous,…”
D’entrada no he pogut per menyis que recordar l’exposició de la Fundació Godia sobre els mestres del Prado reinterpretats per pintors actuals. En el cas present es trata de pintures o de fotografies reinterpretats per fotògrafs contemporanis.
Les obres estan agrupades per diferents temàtiques: religioses, la guerra, el cos humà, el retrat, paisatges i natures mortes.

Cal tenir present que la fotografia va aparèixer el 1839 i per tant, l’aplicació d’aquesta nova forma artística com ajuda per interpretar o donar una nova visió d’obra ja existent, la trobem per primera vegada a la dècada de 1850-1860.
Eugéne Delacroix (1798-1863) pintor romàntic amb gran influència en els impressionistes, es diu que també va ser un dels primers artistes en comprendre la importància de la fotografia com a suport de la pintura. A partir de la seva obra La mort de Sardanapol 1827, veiem fotogrfies de Tom Hunter o de Eugéne Durieu (1800-1874) fotògraf de nus que van servir de models a Delacroix.

Reijlander. Els dos camins de la vida
The Two ways of Life

Reijlander. The Madonna and Child with St. John the Baptis

Em va cridar molt l’atenció tota l’obra del fotógraf suec Òscar Gustav Reijlader (1813-1875). En els seus inicis va ser pintor, passant al camp de la fotografia en la que va introduir noves tècniques i tractaments que va utilitzar abastament. Sorprèn la diversitat temàtica de la seva obra, ja que podem apreciar-la en el camp històric -L’Escola d’Atenes, del 1850, elaborada en base a 30 negatius en plaques de vidre. També em van agradar els retrats i a la fotografia de nus.

Cameron. Retrat de IagoL’obra de Júlia Margaret Cameron (1815-1879) és la que més em va agradar. Se la clasifica com fotografia academicista i possiblement va aprendre de Rejlander i de Lewis Carrol. Es va dedicar a la fotografia quan ja tenia quaranta anys, gràcies a la càmara que li va regalar una filla seva, per què s’entretinguès quan el seu marit era de viatge.
Utilitzava un cert desenfocament de manera que els seus retrats apareixien amb els contorns difosos i amb taques. Aquesta tècnica proporcionava un to poètic i eteri a les figures.

Voldria destacar:

A study of the Cenci  Cameron. A study of the Cenci,  retrat de Virginia Wolf (que va ser avantpassada seva)  Cameron. Retrat Virginia Wolf i Retrat de Iago.

Cameron pel seu fillAl mateix temps era ilustratiu el retrat que li va fer el seu fill Henry Herschel Hay Cameron (1852-1911). Podies observar el retrat i per la posició, la manera de mirar a la càmera, podies percebre la seva personalitat.

 

 

 

 

En quan a fotògrafs actuals voldria destacar l’obra de Helen Chadwick. Chadwick (1953-1996) considerada artista conceptual. “Una única carne” del 1985, retaule de la helen chadwick. Una única carneVerge amb el nen, és d’una gran riquesa d’imatges i d’elements, però aconsegueix l’esquilibri entre tots ells i que quedin perfectament compensats. Aquesta fotògrafa també va realitzar nus i va treballar en un projecte amb metges i biòlegs, relacionat amb tractaments de fertilitat. Va retratar embrions en diferents fases de desenvolupament, utilitzant llum, color i ampliacions per a la representació dels mateixos.

 

D’un estil diferent, però culpidor, son els quadres de Tina Barney (1945-…)tina barney
Tota la sèrie d’imatges familiars, de gran realisme i suggerents.  Els mobles, el vestuari i la colocació dels personatges, donen una idea clara del sector  de la societat a la que pertanyen.

Per últim, dues obres més a destacar. Viatge Goethe de Tacita Dean (1965-…) i el vídeo de la fotógrafa Maisie Maud Broadhead, Oda a Hill i Adamson, que t’arranca un somriure cómplice.

Anar-te endinsant en aquestes obres i en el que representen de noves formes d’expressió, aporta optimisme. Queda molt trajecte per recòrrer i per aprendre.