Canvis en la Llei d’interrupció de l’embaràs

Ja fa uns dies que estan apareixent en els mitjans, notícies relacionades amb la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. A més dels comentaris del ministre de justícia, Sr. Gallardón, s’està notant una incidència major  per part dels representants de l’església catòlica (cap d’estat o cardenals).

Un dels arguments utilitzats per justificar aquest projecte de reforma, és que el Partit Popular te majoria absoluta i que les seves bases són majoritàriament catòlics. Quan ho sento, a ml s’em fonen el cables, com es diu vulgarment.

En primer lloc creia, potser pecant d’innocència, que un govern ho ha de ser de tots els ciutadans, no només d’aquells que els han votat. Per tant cal buscar el ben comú, que afavoreixi de manera majoritària a tota la població, encara que ja sabem que una llei no aconsegueix mai conjugar els interessos de tothom. En aquesta línia, com ha de posar en comú el que necessita tota la societat, cal arribar a acords, cal negociar, per estar segurs de que no excloure a cap col·lectiu..

En segon lloc, cal recordar al govern, que Espanya és un país que es defineix com a laic. Que les seves bases siguin principalment catòliques, no hauria ni d’aparèixer en lloc; de la mateixa manera que no es diu si son alts o baixos o morenos o gitanos. A efecte de la llei no té res a veure. Aquest aspecte s’oblida i sembla que el govern escolta als membres de l’església catòlica com si els degués homenatge.

En base a aquests dos criteris, em sembla improcedent que s’argumenti en base a creences personals, respectables però que mai s’han d’imposar. Si es fa així, és la demostració més palpable de la manca de “raons objectives”. Per tant, tornar a emprar l’argumentari de quan es considera persona al fetus, subjecte de drets, és d’una mentalitat tant escorada per unes creences, que no és admissible com a base de sustentació d’una llei que ha d’aplicar-se a tota la societat.

Les lleis mai poden anar en contra de la llibertat de les persones. Que consti que em refereixo no només a les dones, sinó a persones d’ambdós sexes que en un moment donat es poden trobar davant de la necessitat de prendre una decisió lligada amb la interrupció d’un embaràs. Un govern no pot assignar-se el paper de jutge sobre les consciències dels administrats, cadascú ha de comportar-se segons la seva ètica i moral particular.

Quan el ministre Gallardón va dir ahir al parlament, que “Los derechos de la mujer no pueden tener prevalencia sobre los derechos del no nacido”  em va semblar que tornàvem a començaments del segle XX, quan les dones no podien prendre cap decisió sense la tutela del pare o del marit. Un cop més, vaig veure que “un” ministre (masculí) s’atorgava el paper de decidir els límits dels drets de les dones.

Les lleis estan fetes per persones i com a tals es poden  millorar i adaptar a les necessitats del moment. Però insisteixo, sempre des de la base del consens i del respecte a les creences de tothom.