Insomnia. Fundació Joan Miró.

Dijous passat vaig visitar l’exposició Insomnia de la Fundació Joan Miró. Com s’explica en el programa de mà, aquesta exposició :”aplega una sèrie d’artístes internacionals que han explorat el cinema des de l’àmbit de l’Art”
D’entrada he de manifestar el meu desconeixement sobre el tema, cosa que no em va ser gens negativa, al contrari. Vaig anar amb la ment absolutament oberta i receptiva, i amb ganes de gaudir d’aspectes, fins ara desconeguts per a mí.
És reconeguda la influència que l’aparició de la fotografia va suposar sobre diversos pintors, que van plasmar en les seves obres, situations o personatges en antituts que semblaven capturades a través de l’objectiu d’una màquina (per example Toulouse-Lautrec).
En la mateixa línia d’investigació, de cerca de les posibilitats creatives del cinema i de relació amb la fotofrafia, és on podem encabir les obres d’aquesta exposició. El contingut d’un dels panells de l’exposició, explica perfectament el contingut:

 De la Fotografia al cinema i del cinema a la fotografia.

Fotografia i cinema capten la realitat sense filtre aparent., però de maneres diferents gràcies a les seves especificacions tècniques. Les tensions entre fotografia i cinema afenten tant les seves qualitats estètiques com els missatges que articulen. També planteen preguntes com ara: pot una imatge fixa contenir una història?, de quina forma fotografia i cinema es relacionen amb diferents nocions de temporalitat? …

 

S’em va tornar a plantejar un tema que he debatut en altres ocasions amb gent amiga: quan una fotografia o un quadre esdevenen obra d’art. Majoritàriament, la gent creu que cal un reconeixement social, però aquest principi no sempre es compleix. Bé, no pretenc entrar ara en aquesta discusió.

Hollis FramptonL’exposició consta de tres parts. La primera reuneix treballs que exploren la confluència de la fotografia i el cinema. Vaig trobar molt interessants les dues sèries de fotografies de Hollis Frampton. Una de les sèries està formada per un grup d’imatges sequenciades, d’un tema concret. Per exemple, un conjunt d’imatges d’ua cadira, que serveix de suport d’un bodegó de fruites, i com fotograma a fotograma, es va buidant. És evident el llenguatge narratiu, la història que explica, el transcorre del temps, elements tots ells eminentment cinematogràfics. L’altre sèrie de fotografies corresponent a captar persones en moviment, ballant. És la idea del moviment com a recurs del cinema, aplicat en aquest cas a la fotografia. Aquestes obres em van fer veure la possibilitat d’integració d’ambdues tècniques, per enriquir els resultats.

La segona part de l’exposició recull obres que analitzen la relació entre el espectador i l’imatge projectada. Hi ha des de propostes arqutectòniquea ( una sala ideal de cine construïda sota uns nous paràmetres), com d’ubicació de l’espectador. A mí em van cridar l’atenció de forma especial, un parell d’obres de Stanford VanDerBeek.Stan Venderbeek

La tercera part està està dedicada a presentar obres d’artístes com Ben Rivers i Stanford Douglas. D’aquest darrer es projectava una obra, que es presenta com una nova forma de documental, però que no segueix cap dels cànons establerts.

La veritat és que vaig sortir satisfeta, em va motivar. És cert que cal veure molt art per poder apreciar-lo. Si més no, vaig fer un primer pas.

Nota: Com els artistes m’eren totalment nous, he posat l’enllaç a webs on poder obtenir més informació

2 thoughts on “Insomnia. Fundació Joan Miró.

  1. Aprendre sempre crec que ha de ser un objectiu personal. Com les exposicions que es programen a la Fundació Miró, són sempre d’interés, intento entrar en elles amb ganes de fer immersió en un món nou i atractiu. Aconsello a tothom anar sense por, i no creure que perqué no s’és un expert, ja no es pot dir res. Sóm majoria els aficionats i a mí M’agrada llegir opinions d’altres persones, que com jo, l’únic que volem és gaudir de les noves tendències i dels nous artistes plàstics.

Els comentaris estan tancats.