Una excepció

Si algú em llegeix, ja sabrà que en aquesta secció de ”l’Art al carrer” s’aposta pels artistes anònims.Senyal de prohibició de Clet

Penso que els artistes que intervenen més o menys professionalment en l’espai urbà, sovint ja tenen un reconeixement públic, ja sigui perquè es considera una forma de prestigi  per a les ciutats que escullen  per actuar-hi, o perquè ja siguin artistes consagrats a aquesta disciplina artística de l’art al carrer.

Fa aproximadament un mes, vaig fer aquesta foto al final de la rambla del Poblenou, davant de la platja de la Marbella. La veritat és que em va agradar molt i la vaig afegir a la col·lecció d’imatges que m’agraden.

L’autor intervé en el senyal amb ironia i  amb enginy.

Com ja he dit al començament, no tenia intenció de parlar-ne en aquesta secció. Sense saber-ne l’autoria, em va semblar un treball massa elaborat, massa professional per ser una intervenció espontània.

El passat diumenge 7 d’abril, a les pàgines salmó de La Vanguardia, a la secció Ciutadans, he trobat un reportatge signat per Luis Benvenuty, titulat “Clet també va ser aquí”.

I ja li he pogut posar nom al modificador de senyals.

Clet Abraham és un artista d’origen francès resident  a Florència. No és pròpiament  un “artista de carrer” com els que es tracten en aquesta secció. Va estudiar  Belles Arts i  és un autor reconegut.

La seva transformació dels senyals s’ha estès a diverses ciutats europees i sobretot  a  Itàlia, el seu país d’ adopció.

Us recomano que entreu al google i que el busqueu. Comprendreu fàcilment  que qualsevol ciutat pot sentir-se honorada de ser escollida com a escenari de la seva obra.

Desprèn creativitat, intel·ligència i sentit de l’ humor.

La darrera acció com a artista de carrer ha estat a Barcelona, i aquesta n’és un exemple. Si us hi fixeu bé, en trobareu al barri Gòtic, al Born i al Raval.

Aquestes mostres “d’ art al carrer”, trigaran més a ser destruïdes pels serveis de neteja de l’Ajuntament, ja que les intervencions urbanes de Clet, donen prestigi a les ciutats que les contenen.

Ho he trobat molt interessant i m’ha semblat que és una proposta diferent. I per això, excepcionalment, ho vull compartir amb vosaltres.

No m’estendré més a parlar-ne, d’ell i  de la seva obra, perquè ja està fet.

Al mateix reportatge, recomanaven un blog que  jo també us  el recomano, valgui la redundància, si és que us agrada mirar la ciutat amb uns altres ulls :  lostbarcelona.blogspot.com

Està molt bé.

Ajuda a passejar per la ciutat amb esperit observador.

Maria Arús – 09/04/2013

One thought on “Una excepció

Els comentaris estan tancats.