Educació i cultura des de la visió de l’esquerra

Aquest darreres dies he tingut l’oportunitat de parlar i debatre amb diferents persones, entorn als resultats de les oposicions a les places de mestres de la Comunitat de Madrid. D’entrada dir, que mai es pot generalitzar i que per tant només puc reflexar les opinions d’uns pocs. En tot cas, m’ha sorprés la reació d’alguns mestres que han agafat la publicació dels resultats, només com un desprestigi que es vol infringir a la profesió. Altres ho veuen com una maniobra que justifiqui accions privatitzadores de l’educació, per part del govern del PP. I un tercer grup que troben a faltar un discurs clar des de l’esquerra, de defensa de l’educació i d’explicació del que realment pot fer aquesta per la societat i el que pot comportar la seva pérdua.

Llegint ahir l’artícle del Muñoz Molina publicat a El País, vaig pensar que en ell estava recollit bona part del que algunes persones defensem: la gran importància del coneixement. No puc resistir-me a citar el tros de un dels paràgrafs:”Que tanta información sea ahora inmediatamente accesible es una razón más para instruirnos en el rigor del conocimiento, no para desdeńarlo como innecesario: igual que la sensibilidad literaria se educa leyendo, y el oído escuchando, y la mirada viendo arte, la inteligencia crítica se afila aprendiendo a distinguir la información sólida i contrastada de la propaganda, el bulo y la calumnia. El saber despierta el apetito de saber más; la ignorancia sólo alimenta ignorancia y desgana”
(la negreta és meva)

Aquesta defensa d’educació m’ha recordat la gran importància que ja els anarquistes i els grups polítics marxistes, en la década dels any 30, li van otorgar. Per exemple el Bloc Obrer i Camperol (BOC) va reviure l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, on s’organitzaren actes, conferències, classes, exposicions, etc. a més de donar impuls a la creació de nous al llarg de tot el territori. No podem oblidar la tasca desenvolupada amb els mestres, organitzant festes pedagògiques a fí de donar a conèixer noves tècniques d’ensenyament. Tenien clar que la primera baula de la cadena la contituíen els mestres. D’aquesta època són les escoles que es van crear seguint la tècnica Freinet. És notable també el paper desenvolupat per pedagogs com Rosa Sensat, Artur Martorell o Alexandre Galí, entre d’altres, amb una participació activa en la vida política i social del país.

Tots aquest fets, serveixen per il.lustrar que no és possible cap canvi social, i menys en un moment de crisi com l’actual, sinó es parteix de l’educació universal i igualitària. I aquesta no serà complerta sinó es fonamenta en el coneixement crític i en el treball de la memòria, que ajuda a confrontar el coneixement adquirit amb anterioritat amb la nova informació que s’apren de nou.

Per això és bàsic que s’entengui que, com a país, no ens podem permetre no tenir els millors mestres, amb la millor preparació en les diferents àrees del coneixement i en els continguts pedagògics. És un objectiu comú.

One thought on “Educació i cultura des de la visió de l’esquerra

  1. Ningú nega avui en dia, la importància de la formació, de la preparació professional; però tu et refereixes al coneixement en general, a la cultura, el desenvolupament de la capacitat d’anàlisi i a la crítica, motor de la transformació. I aquest element, desenvolupat a nivell de població, es bàsic pel progrés.

Els comentaris estan tancats.