Finestra al campVisió general d'una finestra al campAl carrer Pere IV de Barcelona, hi ha alguns tallers que ja estan inactius.
Sovint sobre el local hi vivia la família que utilitzava la mateixa entrada de la botiga per accedir a l’habitatge.
En un d’aquests locals, ben clavat a la porta, hi ha exposat aquest paisatge. El taller està tancat, però l’edifici no està pas abandonat i segurament hi continuen vivint els propietaris. És probable que aquesta pintura sigui obra d’un d’ells.
Diria que és un dibuix del natural, és a dir, que segurament s’ha pintat al mateix lloc on hi ha el paisatge. El seu autor o autora deu ser una persona que no és la primera vegada que s’hi posa. Pot ser un aficionat autodidacta, o algú que en un moment de la seva vida ha rebut classes de pintura impartides per professionals, en una escola d’Arts i Oficis o a Belles Arts.
Com es pot veure, es tracta d’un paisatge sense grans contrastos geogràfics o punts de referència identificables per al passejant. Sembla un tema conegut i familiar, del que, l’autor sap el seu valor real pel que fa al simbolisme. Un paisatge discret que té importància per qui l’ha pintat.

En primer terme, a la dreta hi ha una filera d’arbusts o herbes altes, i a l’esquerra es veu el tros d’una casa. Ambdós motius marquen l’inici del camí que puja suaument cap al grup d’arbres que s’aixeca al final del camí i equilibra el suau pendent perfilat pel bosc.
És una escena tranquil·la, sense personatges ni protagonismes especials.
Els arbres estan especialment ben tractats i, al meu parer, en són els elements protagonistes.
La distribució de llum i ombres és una combinació encertada de força i austeritat volgudes. Sembla a primera vista que el quadre no estigui acabat, però crec que sí.
I aquesta és la gràcia.

L’ autor o autora, amb una pinzellada ampla i enèrgica treballa el primer pla, il·lumina la caseta blanca i dóna vida, amb pocs tons de verds, al fullam dels arbres que ombregen el camí.
La dificultat de la línia de l’horitzó perfilada pel bosc, es resol d’una manera senzilla però efectiva, i l’ espectador veu la llum a les copes dels arbres i l’ombra als troncs.
Potser, el que està menys aconseguit, és el cel.

La composició és proporcionada, i té la frescor pròpia dels impressionistes.
Em recorda una mica, salvant les distàncies i amb tots els respectes per uns i altres, alguns paisatges de Cézanne : “Maisons au bord d’ une route” i paisatges d’Auvers.

La situació del quadre respecte a la porta, sembla que respon més a la necessitat de tapar alguna cosa : un desperfecte, un pany…que no pas a la contemplació del vianant, ja que està situat molt per sota del punt de vista d’una persona d’estatura mitjana.
El fons que serveix de marc, s’ha pintat d’un color verd llima molt agosarat que, al meu parer, ajuda a fer l’obra més visible. Enllaça perfectament amb els grocs i verds del paisatge i contrasta amb els seus límits.
És una “finestra” al camp en un racó de la ciutat.

Aquesta obra no és estrictament com les que es tracten a “l’Art al Carrer”, però sí que respon a la voluntat d’oferir de franc a la ciutadania la mostra d’una habilitat artística individual, i s’ajusta a les condicions dels anteriors : oportunitat, immediatesa, coneixements tècnics i fugacitat.
Potser que la intenció de qui ha penjat aquest quadre sigui tant la de solucionar un desperfecte i com de donar-se a conèixer.
Em sembla una bona simbiosi.
Potser aquest artista en pot treure un benefici, estaria bé. No sé si te més obra, ni si ja ha exposat, ni si exposa.
Si jo tingués cap mena d’influència, li organitzaria una exposició al Centre Cívic de Can Felipa.
La fotografia és del 9/02/2013. Podeu veure’l al Carrer de Pere IV al nº 161, entre la Rambla del Poblenou i el carrer de la Llacuna.
El paisatge està signat per : e.g.tur.
Espero que el respectin, és un bon regal per al barri.

Maria Arús BCN 15/03/2013

One thought on “Una finestra al camp

Els comentaris estan tancats.