Entorn al 8 de març

Ha passat el 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, i veint totes les coses que passen, no vull deixar de dir la meva.

En primer lloc, cal aixecar la veu i actuar contra qualsevol manifestació de violència de génere. Fa pocs dies, i a través d’Amnistia Internacional, es denunciava el cas d’una jove de 15 anys, a les illes Maldives, violada pel seu pare i que havia estat condemnada a 100 fuetades i 8 mesos d’arrest en el seu domicili. El pare no havia estat declarat culpable. Porto aquí aquest cas, perquè em sembla especialment sagnant, però dia a dia tenim notícia de casos similars, que passen en molts indrets del món. Per tant, no ens trobem davant d’un tipus de successos que s’inscriuen en un territori específic, sinó que es tracta de fets globals, que es donen en diferents cultures, països i en religions diverses. L’únic que tenen en comú, és que qui pateixen aquestes situacions, són nenes, joves i dones en general.

Com pot ser que s’hagi avançat tan poc?

Altres situacions que es produeixen a casa nostre, també em preocupen, encara que siguin de caire diferent. Les darreres dades d’atur publicades, a més de les que afecten als joves, es constata l’increment de les xifres interanuals corresponents a les dones (increment d’un 5,4% en relació a l’any anterior, arribant a un 48,4%). En el primer estadi de la crisi, davant de la pèrdua de llocs de treball dels homes, s’acostuma a donar un increment en el treball de les dones, encara que aquest moltes vegades sigui un treball dins de l’economia submergida. Quan la dada oficial de l’atur reflecteix l’augment en la demanda de llocs de treball per part de dones, és perquè, fins i tot el treball en l’economia submergida, ha desaparegut. L’oferta de treball dins del servei domèstic es destrueix donat que es pot prescindir amb més o meny facilitat. Per desgràcia no es disposen de dades sobre el nombre de dones que han treballat des de jovenetes, a l’agricultura, a l’economia domèstica, en negocis familiars, etc. i que no han cotitzat mai a la Seguretat Social. El futur de totes elles, no es presenta gaire de color de rosa.
Les conseqüències de les retallades que s’estan fent tant a nivel d’Espanya com de Catalunya, repercuteixen de manera prioritària en el sector femení. Els ajustos relacionats amb la llei de dependència, serveis socials i cura de la gent gran, també tenen una repercussió directe sobre aquest col.lectiu.
Parlem no només de la incidència a nivell econòmic, sinó d’un aspecte molt important com és l’aillament o la manca de comunicació amb d’altres persones, fets que repercuteixen directament sobre l’autoestima de les dones.

La incidència del maltractament és per desgràcia un altre gran desconegut. Les xifres que recullen diversos estudis, parlen que només es denuncía un 10% dels casos, quedant ocult l’altre 90%. Les xifres corresponents a Catalunya, manifesten que li correspont un 9,8% en relació al total d’Espanya. Veritablement només es veu la punta de l’iceberg, però és suficient com per alertar a tota la població.

En un estat de la qüestió com el descrit anteriorment, no deixen de ser escandalosos fets com els viscuts aquests darrers dies, protagonitzats per persones del partit en el govern i el principal partit de l’oposició. En el primer cas, les declaracions de la Secretaria General del PP en l’acte de celebració del dia Internacional de la Dona, fent referència a les quotes, van confirmar la manca de coneixement de la realitat. Qui disfruta d’urna situació excepcional, hauria de demostrar un major grau de sensibilitat cap a qui no està en les mateixes condicions. És ben cert, que a vegades algunes dones poden ser les principals enemigues de les altres dones. El segon cas és el que ha protagonitzat el PSOE a Ponferrada amb la moció de censura per accedir a l’alcaldia en detriment del PP, recolzant-se en un regidor jutjat per assetjament sexual. El fi no justífica els mitjans. Ara no val dir que l’excutiva del partit estava al corrent del que es volia fer: és que no s’hauria hagut ni de plantejar. A partir d’aquí, tothom va posar el seu granet de sorra per acabar d’esfonçar al PSOE. Quina credibilitat pot tenir el nou alcalde, que diu que sempre serà socialista (!!!) quan ha posat de manifest que s’estima més el poder que el respecte a una part de la població de la seva ciutat? I d’aquí cap a munt ningú assumeix cap responsabilitat. La dita de que la dona del César a més de ser bona ho ha de semblar, sembla que no l’hagin sentit mai.

No es pot baixar la guàrdia. Tots plegats, homes i dones hem d’estar a l’agüait i no deixar de denunciar qualsevol fet que discrimini a una part de la població.