Contra Tàpies. Fundació Antoni Tàpies, de l’1 de març al 9 de juny de 2013

És molt interessant l’exposició que es pot veure actualment a la Fundació Tàpies, ja que com s’explica, normalment s’han fet exposicions monogràfiques de l’obra de Antoni Tàpies, però poques vegades “enfrontant-lo” amb altres artistes coetanis d’ell. D’aquesta manera es té la possibilitat d’analitzar l’evolució i la contraposició d’idees, de materials i d’ús de llenguatge artístic en el procés creatiu de tots ells. La incorporació del vídeo art i del cine, al costat de la pintura, escultura, dibuix i objectes diversos, dóna una dimensió a l’exposició que obliga a la contemplació tranquil·la de tota ella, per no perdre cap detall i poder anar seguint el fil conductor pensat pels comissaris de l’exposició.

La proposta de l’exposició es vehicula al voltant de tres preguntes:

1.- Vincles de l’obra de Tàpies amb les creacions artístiques amb les que s’anava inscrivint al llarg de la seva trajectòria.

2.- Formes de diàleg que podien establir alguns artistes en temps o en paradigmes estètics diferents.

3.- Posició del mateix Tàpies en relació als comentaris que es feien de la seva obra. És possible abstreure’s i víure-les des d’una mirada externa?

En correspondència a aquestes preguntes, l’exposició proposa tres narracions diferents, que ens han d’ajudar a avaluar l’obra de Tàpies dins de diversos escenaris.

La primera narració es titula Enfront de Tàpies. El que fa és presentar els temes que s’associen habitualment amb Tàpies i contraposar-los amb altres artistes. Dins dels nou apartats que conformen aquesta narració, em van crida l’atenció de manera especial les incloses en l’apartat de Textos i textures.

Quadre Tàpies recordant l'unió dels treballadors: falç i martellEl quadre de Tàpies Admiració/Interrogació de l’any 1969,  representa  l’ encreuament entre el signe d’admiració i el d’interrogació; dos elements utilitzats en els textos. Com és habitual en l’obra de Tàpies, utilitza un color vermellós i el traç és segur, contundent i al mateix temps lleuger.  A primer cop d’ull i si no s’ha llegit el títol del quadre, representa també la falç i el martell, símbols sovint presents en les seves obres més reivindicatives. Res a veure amb el signe d’admiració de Richard Artschwager o amb l’obra de Valie Export on es pot veure fent retallables, emprant diverses textures: roba, plàstic o els pels del cos humà.

Interessant també com a textura, el resultat obtingut pel mateix Tàpies al cremar una radiografia seva.

Obres diverses de l'apartat Textos i textures de l'exposició Contra Tàpies
És estimulant  veure aquests resultats tant diferents, però que tots ells tenen en comú la recerca de noves formes d’expressió, de voler anar una mica més lluny de la representació simplista dels materials, del poder de l’artista en domar i moldeixar materials diversos, extraient textures ocultes.

Inclòs dins de l’apartat anomenat La irreverència de classe, es troba una obra de Tàpies en la que veiem un retrat antic d’un avantpassat que s’ha manipulat afegint un mitjó i unes anotacions: representació del trencament amb una determinada classe social.

TàpiesEm va suggerir la introducció d’un element de realitat. La figura del home envoltat de llibres, proporciona la idea d’un pensador, un literari. La incorporació de símbols matemàtics i del mitjó, fa tocar de peus a terra, i no és casual que aquest estigui posat a l’alçada del cap.

Les propostes incloses a El mur i el carrer, són majoritàriament fotografies i video. Ens mostren aspectes diferents amb els que ens podem trobar: desperfectes en un mur que creen una imatge que sembla elaborada,
quan no és cert; o pintades en el terra que poden passar desapercebudes perquè no han estat creades per perdurar.

El quadre del Tàpies inclòs en aquest apartat, es titula Collage del calendari, pintat els anys 60.Collage del calendari. Tàpies

La segona narració, Des de Tàpies,  està formada per l’obra que van preparar sis artistes diferents als que es va demanar que interpretessin aspectes de la biografia de Tàpies o la seva pràctica. Aquests artistes són: Àlvaro Perdices, Luis Guerra, Usue Arrieta i Vicente Vàzquez, Isaías Griñolo i Pep Agut.

Són totes interpretacions molt diferents. Voldria destacar, des del meu punt de vista, el projecte de Luis Guerra format per un seguit de dibuixos que recreen la davallada als inferns. En aquest trajecte l’acompanya Tàpies que el va guiant i en el que van apareixent personatges com Pasolini o Ezra Pound, entre d’altres. Els dibuixos  en blanc i negre, estan a mig camí entre caricatures o bocets. El seu traç tramet força i duresa: realment et porta cap a la foscor del món subterrani.

L’altre projecte que em va atraure de forma especial, va ser el d’Usue Arrieta i Vicente Vázquez: Tono de escape. Al voltant de la coneguda com a muntanya de ferro, situada als Alps d’Àustria, van gravar tot els procés d’extracció del mineral , una cursa de motociclisme extrem que es fa cada any i les commemoracions del 1300 aniversari de la mina, al voltant del qual es va celebrar un acte acadèmic, un espectacle escènic i la congregació internacional de Brass Bands. És molt suggerent seguir els procés de transformació interior i la relació amb els fets que es produeixen a l’exterior. La interrelació que es dóna entre ambdues parts: la natura i les persones que la transformen i que al mateix temps li afegeixen valors culturals i industrials.  Les imatges són espectaculars i et transporten a cada una d’aquestes activitats de manera que tens la sensació d’estar participant en elles.

La tercera narració, Contra Tàpies, la integren un seguit de documents inèdits, que mostren una determinada etapa de la seva biografia. Es pot veure correspondència seva amb personatges de la vida cultural d’àmbits diversos: Martin Heidegger, Bertrand Russell, André Malraux, Marcel Duchamp, entre d’altres.

L’exposició és molt amplia. El millor, si es pot, és veure-la.