Art del carrer, pot ser venut en una casa de subhastes?

És interessant llegir l’artícle Una ves más, Banksy en portada, publicat al blog de cultura Sintítulo, del País el dia 4 de març per Estrella de Diego ( autora del llibre dedicat a la Maruja Mallo i publicat per la Fundación Mapfre), donat que planteja un aspecte que crec important: la mercantilització de l’art fins el límit. Fins a quin punt el propi artista accepta aquesta situació o com ha reflexat en la web Banksy, està sobrepassat per les circumstàncies?

Quin és el objectiu dels artistes que fan la seva obra a les parets de la ciutat? Mirant les obres recollides en aquest blog, alguna de les quals ja ha estat esborrada, si que penses que alguna d’elles mereix ser guardada. Però si l’artista sabés que té futur la seva obra, l’hauria deixat així, l’hauria fet diferent? En tot cas és un tema de debat.

One thought on “Art del carrer, pot ser venut en una casa de subhastes?

  1. He llegit detingudament l’article de El País, i m’ha semblat, efectivament, un tema de reflexió.
    Jo mateixa sense anar més lluny, m’hagués comprat el dibuix del gat negre dins la caixa. De fet, l’ estic utilitzant sense permís de l’autor. Intueixo , no sé per que, que l’autor ha pintat per ell, per ensenyar el que sap fer.
    Banksy és una altra història. peró ja hi ja molta gent que parla d’ell.
    Si és certa la frase de Henri Matisse : ” me sentí condenado a un futuro pintando obras maestras” en adonar-se del preu que assolien les seves obres, ho entenc perfectament. A vegades causa rubor que una cosa que hom fa per que li agrada, ho passa be i li surt del més íntim del seu cor, tingui un preu.
    Altra cosa és quan aquesta habilitat te una finalitat de subsisténcia.
    Suposo que hi ha de tot, qui utilitza l’espai públic per donar-se a conéixer i estaria molt content de comercialitzar la seva obra, i qui pinta associant l’art amb l’enginy, i l’oportunitat ….que fa de la condició d’efímer una virtud i que regala el seu art al vianant.
    També he llegit els comentáris i la veritat és que m’han sorprés.
    Quin personal més frustrat que corre…!
    Per una banda una colla de correctors d’estil i de gramàtica que sembla que s’han quedat en això
    Per l’altra un munt d’ “artistes” incompresos que només saben queixar-se…
    Quin debat més trist!

Els comentaris estan tancats.