Fundación Francisco Godia. El Museo del Prado y los artistas contemporáneos

La Fundación Godia és per a mi un lloc de visita obligada de tant en tant. Si els meus coneixements no em fallen, crec que és la única Fundació de Barcelona que te un quadre de la Maria Blanchard a la seva col·lecció (Composición cubista del 1917/1918, actualment cedida per l’exposició monogràfica d’aquesta pintora al Museu Reina Sofia de Madrid). Aquest és un motiu més que suficient per les meves visites.

El motiu de la meva darrera visita va ser l’exposició El Museo del Prado y los artistas contemporáneos. Aquesta exposició consta de 50 obres de 24 artistes diferents i ens mostra la visió que aquests artistes del segle XX i XXI tenen de les obres, o d’una en concret, que es conserven al Museu del Prado. La Fundació d’Amics del Museu del Prado van fer una primera exposició l’any 1991. Quan van voler fer una segona exposició, van prendre consciència que no havien demanat cap obra a dones artistes. Aquest lapsus va quedat corregit en l’exposició del 2007. És evident que la consolidació de figures com Cristina Iglesias, Susana Solano, Cristina Garcia Rodero, Carmen Calvo, Ouka Leele o Blanca Muñoz, entre d’altres, en el sector de les arts plàstiques, ha fet quasi inevitable aquesta incorporació. Sense elles no estaria complerta aquesta mirada actual de l’obra del Prado . De cada artista es mostren dues obres diferents, excepte en el cas del Miquel Barceló, que té dues litografies a doble cara.

Impressiona veure com artistes que empren diferents tècniques i que tenen estils molt diversos, s’han apropat a les obres d’artistes precedents i ens han deixat aquesta nova interpretació, actual, que ens ajuda a comprendre millor les obres de referència. En alguns casos han buscat la referència en una obra concreta (per exemple l’Andreu Alfaro amb els dibuixos sobre Las Tres Gracias)  i en altres, han plasmat aspectes més generals (Per exemple Cristina Garcia Rodero que sobre d’algunes obres ha incorporat persones per poder mostrar la integració del públic en les obres del museu)

És interessant constatar l’existència d’obres fotogràfiques, aiguaforts, gravats, olis, etc. Aquests ventall de tècniques posa de manifest la riquesa de la creació actual.

No pretenc citar totes les obres, per a gaudir d’elles recomano la visita, però si que vull fer esment d’aquelles que a mi em van cridar més l’atenció: pel contingut, per la força que trameten, per la composició, o senzillament perquè em van agradar.

Blanca Muñoz. GorgueresLes obres de la Blanca Muñoz, titulades les Gorgueres, representen sobre fons negre, les gorgueres que apareixen en molts dels quadres de personatges d’época. Ha incorporat uns fils molt fins d’acer, que ens ho fan veure com si es tractés d’un collaret de disseny actual.

Les dues obres de Chillida, que volen expressar els espais buits que hi ha als quadres, t’ajuden a tenir una mirada diferent de les obres. De cop comences a percebre amb més netedat aquests espais, veient però la seva importància dins de les obres. Obres de Chillida

SauraCarlos Saura presenta dos gravats basats en quadres de Velázquez i de Goya. En concret aquest que representa a Doña Jerónima de la Fuente que va fer l’any 1991, em va sorprendre pel color. Moltes vegades Saura utilitza el negre en les seves obres i en canvi en aquest cas, és un blau intens, fosc,  que expressa el drama però sense ser patètic. També em va agradar la forma de donar lleugeresa a l’obra i equilibri, utilitzant el dibuix d’una creu, en un traç fi. Em va sorprendre perquè a priori, tenint en compta que el cap de la dona es decanta cap a la dreta, podria haver desequilibrat l’obra, en canvi a l’afegir la creu a l’alçada del tronc, treu pes i aconsegueix l’efecte d’equilibri.

La fotografia d’Ouka Leele en la que es veu al fons el quadre de Las Meninas i al davant la figura d’una ballarina, que sembla nua i a la que ha incorporat una mena de tutut, produeix un efecte fantàstic. Harmonitza completament l’antic amb el modern i constates que al final, Las Meninas i la seva fotografia son dues mirades diferents, però que evidentment, totes dues son obres d’art.

No puc deixar de parlar de l’obra de la Cristina Iglesias. En primer lloc, cal recordar que la Fundació Godia té una obra d’aquesta artista, feta expressament per aquesta Fundació. Així dons, és una mica com de la casa. En segon lloc, Cristina Iglesiasperquè em van agradar les obres presentades. Representen la Villa dels Médicis envoltada i mig tapada per una malla que sembla d’espart. Et motiva a mirar que hi ha al darrera de la malla, a buscar i a saber mirar que hi ha en un quadre, a no quedar-te només en la seva aparença externa, en el primer cop d’ull, sinó analitzar com està fet, quina tècnica, la llum d’on ve, etc.

També em van agradar molt els aiguaforts de Gerardo Rueda (1926-1996) i les obres de Carmen Calvo.

Només puc dir que aconsello a tothom que tingui ocasió de veure aquesta exposició, allà on vagi, que intenti veure-la. Per a fer boca aconsello llegir el catàleg de l’exposició

One thought on “Fundación Francisco Godia. El Museo del Prado y los artistas contemporáneos

Els comentaris estan tancats.