Klimt a Gràcia

KlimtPotser aquest títol semblarà agosarat, però quan vaig veure el dibuix d’autor desconegut, vaig pensar immediatament amb Gustav Klimt, l’ il·lustre pintor austríac.

L’ autor/a ha aprofitat la forma rectangular d’una porta metàl·lica segurament d’ un servei  de subministrament,  per emmarcar la figura d’ una dona elegant.

El fons, amb tons càlids i daurats situa  figura en un ambient refinat. Els trets del rostre son picassians : traç contundent,simplificació de detalls…també recorda una màscara africana.

Per confirmar la meva sospita, he entrar al Google i teclejant Klimt / imatges, he trobat amb facilitat el quadre en el que sembla que s’ inspira la pintada d’ autor desconegut : “Retrat d’ Adele Bloch Bauer”                                                                                                                                                                                                                                                                                             La semblança és evident. Canvia l’orientació de la figura , i en la pintada de Gràcia també s’ha canviat el color del cabell per un roig intens. La botonadura del vestit li dona un cert aire clerical que,  al meu parer,  segurament substitueix la manca de material per una banda i la cerca de contrast amb el fons, per una altra i augmenta el nivell de sofisticació.

Els braços llargs  i esvelts en les dues… la posició de les mans, que en la dama de Gràcia sostenen un cor entravessat amb una sageta, confirmant la lliure versió.

La signatura de l’autor/a pot ser l’ etiqueta de fons blanc situada en el terç inferior de l’obra en la que és distingeix clarament la paraula LOIS.

El dia 14/12/2012, vaig fer la fotografia al carrer Perill, entre Torrent de l’ Olla i Venus, al Barri de Gràcia a Barcelona, davant del Restaurant GUT. Potser encara hi és….

Maria Arús, BCN 8/2/2013

One thought on “Un” Klimt” a Gràcia

  1. M’he acostat al carrer Perill per veure si encara podia veure “en directe” aquesta obra, i he tingut sort: encara hi és.
    Els colors són molt vius i contrasten força amb el to fosc de la porta sobre la que estan pintats. Al tractar-se de colors càlids afavoreix les ganes de voler-ho mirar.
    Contrasta amb els dibuixos i les pintures que decoren la façana d’un equipament esportiu que està al costat, ja que aquestes són immenses, de tons freds i amb contorns negres que delimiten les formes i les lletres. El “Klimt de Gràcia” resulta delicat al seu costat.

Els comentaris estan tancats.