Explosió! El llegat de Jackson Pollock

A la Fundació Joan Miró de Barcelona, es pot visitar fins el 24 de febrer l’exposició a la que fa referència el títol d’aquest comentari.

He de manifestar com sempre, la meva ignorància i que per tant, només vull compartir la meva opinió, que no és gens especialitzada.

El que si que és cert, és que sempre m’ha interessat Pollock (1912-1956) en quant precursor d’un moviment artístic, absolutament innovador i trencador amb la tècnica pictòrica existent fins el moment, com va ser l’expressionisme abstracte (1940-1960).

Abans d’anar a l’exposició, vaig tornar a visionar la pel·lícula Pollock, dirigida i interpretada per Ed Harris l’any 2000.

Pollock

El més interessant per a mi, és com aconsegueix trametre el procés  pictòric de Pollock, els seus dubtes, el procés d’interiorització que va acompanyat de la plasmació posterior sobre les teles de tot aquest procés.  Seguir la cerca del com i de quina manera es vol expressar, de com decideix posar directament les teles al terra i de com descobreix el que aporta el degoteig de la pintura (directament foradant els posts per deixar que caigui sobre la tela),  l’ús rígid dels pinzells, etc. ajuda a entendre al personatge.

Tot això no hauria estat possible sinó es tractés d’algú molt observador, amb una gran capacitat  d’aprendre i d’incorporar les coses que descobreix.  Per un costat era meticulós, amb una dedicació important a la seva feina i al mateix temps, ho podia fer amb passió, amb energia i fins i tot amb violència.

Pollock actuantAquestes diferents maneres d’ús de la pintura, de l’actuació del propi artista al voltant de l’obra, l’expressió, etc. van donar lloc a l’aparició de nous termes que quedarien per sempre associats a Pollock: Action painting (desplaçament de l’artista al voltant de la tela per pintar), dripping (degotar) o all-over /emplenar completament la tela, sense deixar espai ni pel marc)

Una part també interessant de la pel·lícula, és el testimoni de com l’art de NY va passar a ser el centre de l’art mundial., que es veu recollit amb la presència de figures com Rosenberg, o Peggy Guggenheim.

Una de les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, va ser el desplaçament d’alguns membres del surrealisme Europeu, des de París als EEUU (Breton, Ernsy, Masson, entre d’altres). La seva presència ajuda a que apareguin nous moviments americans, com va ser l’expresionisme abstracte.

Voldria recomanar també la lectura del llibre de SERGE GUILBAUT, De cómo Nueva York robó la idea de arte moderno. València, Ed. Tirant lo Blanch, 2007.  M’ha ajudat a comprendre millor el perquè l’art abstracte va ser tan important dins de l’art nord-americà cap el 1948 i en concret aquest tipus d’art abstracte. També és fonamental entendre el posicionament polític de molts d’ells que els feia estar pendents del que es deia en publicacions d’esquerres intentant, al mateix temps trobar una forma d’expressió que fos neutre.

Amb aquesta mínima preparació vaig anar a l’exposició. Em va agradar molt veure el desenvolupament de la mateixa, com en base al treball de Pollock, es van presentant les obres de diversos artistes de diverses parts del món (no oblidar que és en aquest moment quan molts d’ells deixen d’anomenar-se pintors per parlar d’artistes). La gran importància del procés creatiu i com la resolen, fa veure les diferències existents entre ells. En alguns casos es pot veure com l’artista actua a distància, (disparant sobre globus plens de pintura que al petar deixen anar la pintura, cas de Niki de Saint Palle o Lynda Benglis deixant anar la pintura  directament al terra fins a crear volums). En altres casos s’utilitza el propi cos com a pinzell, com Ana Mendieta. La presència de creadors pertanyents a diferents moviments, com Gutai o Fluxus.

Em va sorprendre la influència d’actituds orientals com el zen en molts d’ells i em va fer relacionar-ho amb la importància del budisme en Tàpies. Un altre aspecte que d’entrada em va venir al cap, era el compromís amb l’entorn de Pollock i la reacció d’aquests artistes.

He de dir que he tingut la gran sort de poder disposar del catàleg, el que m’ha permès entrar  una mica més a fons en el sentit  de l’exposició.

Aquesta vegada, més que mai, espero aportacions que segur seran força instructives.