Cultura

El nacionalisme espanyolista està demostrant una estretor de ment tan grant, que està portant a l’empobriment de tot el país. Espanya és un país amb diversitat de llengües i no he estés mai perquè no s’ensenyen totes elles en el conjunt del territori. Tampoc entenc perquè en els mitjans (sempre hi ha alguna honrosa excepció) no es sent amb més freqüència música cantada en galleg, euskera, català o bable. A vegades prens conciència del desconeixement que tenim de la producció cultural en aquests idiomes. No sabem ni quines cançons es fan, ni quins grups son els que estan de moda, o les obres de teatre o literatura en general es fa.
Convé recordar el tercer apartat de l’artícle 3 de la Constitució que diu:”la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección” Sembla com sí es volés esborrar-lo en lloc de valorar aquesta riquesa.
Els resultats escolar de Catalunya, demostren que el fracàs escolar està per sota dels de la resta de l’estat. També es constata que a nivell de coneixement del castellà, els estudiants tenen el mateix nivell que el català.
Si tots els informes demostren el bon funcionament de la immersió llinguística com a eina pedagògica d’aprenentatge, a que ve ara la posició tancada del ministre Wert? Està intentant contraposar un criteri polític amb un pedagógic i, si això no s’explica pot portar a la creació de més mals entesos. Perquè diu que ens vol espanyolitzar i mai parla de promoure el coneixement transversal de totes les llengües al llarg de tot el territori?

Normalitzaria les coses si al visitar un museu o un monument, existissin fulletons en totes les llengües de l’estat. Si la rotulació de les peces també estés en els quatre idiomes. D’aquesta manera, de mica en mica aniríem aprenent i valorant les que no coneixem. S’ha de despertar la curiositat de la gent per saber cada dia més i no tancar cap porta al creixement intelectual.

Crec que podríem estar hores i hores parlant d’aquest tema. Les persones amb criteri propi, amb ment oberta, ja són conscients de que ens trobem davant de “un trilero” de molt cuidado. Tots sabem que de tant en tant com si es tractés del monstre del llag Ness, fan aparèixer el monstre del anticatalanisme que va molt bé per desviar la mirada de les coses importants. Mentre anem discutim de si son blancs o negres, passa sense fer soroll, aspectes tan greus com la destrucció de l’Escola pública o la introducció de la religió en l’àmbit curricular.

De tant en tant cal tornar a llegir la Constitució. A l’artícle 16 es diu que:”ninguna confesión tendrá carácter estatal, (…)mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones” D’aquest text no es por deduir de cap de les maneres que s’hagi d’afavorir exclusivament una confesió, pactant d’amagat amb la Conferència episcopal el contingut de la llei d’educació.
Com a normal funcionament democràtic, el ministre hauria hagut de parlat primer amb els diversos grups parlamentaris, i en lloc d’això, només parla amb els bisbes. No s’ens escapa tampoc, la relació estreta entre el ministre Wert i el President Rajoy. Per tant es tracta d’una estratègia pensada per obtenir rèdits polítics.