El sol del membrillo

La preparacióPer diversos motius, no havia pogut veure  fins ara, la pel·lícula El sol del membrillo de Víctor Érice. He disfrutat molt i m’ha fet reflexionar sobre l’aspecte creatiu dels artistes.

Per a quí no conegui aquesta pel·licula, cal explicar que es tracta d’un documental sobre el procés de creació per part del pintor Antonio López, concretat en la realització d’un quadre d’un codonyer que va plantar en el seu jardí. Vol captar la llum del matí sobre una zona concreta de l’arbre. Aquest és el seu objectiu.

La tasca de preparació és impressionant: comença amb la construcció del bastidor, tallar les fustes, clavar-les, posar la tela i preparar-la. A continuació cal fer les adaptacions oportunes en el arbre: l’emmarca clavant unes estaques al costat del codonyer, traça amb cordes fines les línies horitzóntals i verticals per poder treballar la simetria i al ubicació de la figura, marca al terra la posició dels seus peus per tenir la visió correcta, etc.

El sol del membrillo

A partir d’aquí comença la creació. Plantejament de l’obra. El que és important és l’arbre en si mateix i per això ha d’ocupar la part central del quadre. Dia a dia, rectificant la pintura perquè pugui respirar millor i no quedi ofegada dins de la tela. I com els codonys van madurant i pesan més, la visió es modifica i les fulles o els fruits, ja no es veuen de la mateixa manera que el primer dia.

Al final, com va ser una tardor plujosa, va haver de renunciar al quadre, perquè no va tenir la llum que ell desitjava.

Un tema tan senzill com aquest i dóna per pensar molt.

  • Qualsevol procés creatiu comporta una tasca de preparació i no es pot minimitzar ni voler passar-la per alt.
  • La valoració del temps: és el que és i no es pot accelerar ni minimitzar. Tot te el seu sentit.
  • El treball pausat, fet a fons. La necessitat del coneixement a fons i d’una observació atenta.
  • La humilitat per acceptar quan no es pot continuar i al mateix temps el reconeixement de tot el que s’ha aprés al llarg de tot el procés.

En el DVD hi ha, entre d’altres coses, una conversa entre l’Antonio López i en Víctor Érice, que val molt la pena de veure. Aquest documental podria haver sigut lent, però la veritat és que ajuda i acompanya a l’espectador de forma  que amb el poder de les imatges i un bon muntatge, aconsegueix un ritme àgil i al mateix temps respectuós amb el tempus creatiu.

el pas del temps