Moody’s retira la Triple A al deute francès

La decisió de Moody’s en relació al deute de França feia temps que s’esperava. No ha fet res més que seguir la línia que va iniciar Standar & Poor’s ara fa deu mesos.

Existeix molts anàlisi i informació al respecte,  realitzats per experts econòmics que es poden llegir en diferents mitjans de comunicació:

CincoDias blogs, Expansión , Publico.es, Reuters.  etc.

Em pregunto el perquè del moment i quines implicacions polítiques pot tenir aquesta mesura. Quant ja s’ha demostrat la manca de neutralitat d’aquestes agències que moltes vegades responen a criteris tendents a afavorir els seus clients, no podem ser tant innocents com per deixar de questionar-nos que hi ha al darrera d’aquest canvi de qualificació. A qui afavoreix?

En una entrevista recollida per Anna Villechenon al diari Le Monde  sobre l’opinió del Cap d’Europa de l’empresa UBS a Londres, explica en un dels seus punts  que la decisió de Moody’s arriba just després de la roda de premsa d’Hollande en la que havia posat de manifest la voluntat de reduir el déficit, de modificar la fiscalitat per incrementar la competitivitat i on va fer una reflexió sobre la flexibilització del mercat de treball. És per tant sorprenent i posa de manifest la inèrcia d’aquestes agències, que fa que les seves decisions arribin moltes vegades  tard.

En tot cas sembla que hauria estat més prudent esperar a veure els efectes de les mesures anunciades en el pacte de competitivitat anunciat pel president francès. O, pot haver existit alguna pressió perquè es fes just en aquests moment?

Dins d’aquest ball de bastons ha aparegut un nou actor. La Fundació Bertelsmann va presentar ahir a Berlín , només dotze hores després de la degradació de la nota del deute francès per part de Moody’s, la seva pròpia valoració sobre el deute francès. Per poder respondre a les crítiques de manca d’independència que es fa a les agències habituals, aquesta fundació ha decidit crear un nova fundació independent on els indicadors no només seran de contingut macroeconòmic sinó també realitzaran prospectives. El capital per crear aquesta fundació esperen sigui aportat pels membres del G-20. A més del pilotatge que han fet d’alguns països en concret, l’expert que ha focalitzat el seu anàlisi sobre França, coincideix amb el contingut i amb les propostes que va presentar el president François Hollande en la roda de premsa ja esmentada, i apunta també, que la rebaixa de la qualificació ha arribat tard.  No cal dir que l’aparició d’aquesta Fundació és benvinguda i s’espera que els seus treballs facin de contrapunt de les agències existents fins ara.

Seguim ara amb l’aspecte de a qui afavoreix aquesta actuació. La reacció del govern alemany no s’ha fet esperar. De manera subtil i sense carregar les tintes, han aprofitat aquesta ocasió per pressionar al govern d’Hollande sobre la necessitat de realitzar més retallades i de disminuir el dèficit, recordant a França que aquest és un objectiu comú a tota la zona euro. Tots sabem que el govern francès és l’únic de centre-esquerres de tota la zona i que des de que va guanyar les eleccions (i es va trencar l’eix Alemanya-França) a defensat que amb una política només de retallades no és possible fer créixer el país. I no només això, sinó que les retallades no poden raure sobre els beneficis socials ni sobre l’educació i la sanitat.

No podem perdre de vista que en aquests moments la cancellera Merkel està defensant el seu pressupost en el Parlament, i necessita donar rellevància als problemes d’altres països per situar els propis en la mida que considera més avantatjosa. I no només això, Alemanya ha estat defensant un model centrat en la retallada del dèficit, en l’increment de la fiscalitat, en la reordenació i flexibilització del mercat de treball, com a únic camí per a sortir de la crisi. En front d’aquest model, s’ha situat França que manté que és possible sortir de la crisi aplicant mesures diferents: contenció del dèficit però impuls del creixement com a forma bàsica per remuntar la crisi. Per tant ens trobem davant de dos models diferents i perquè no dir-ho, d’una por per part d’Alemanya de pèrdua de poder.

En aquests moments s’està produint el debat sobre el deute grec, que s’afegeix com element important i cabdal per conèixer les posicions de cada membre de la UE i el FMI. Un cop més sembla que ens trobem davant d’uns negociadors que just el que no sabem fer és negociar. Al meu entendre, es discuteixen sobre parcel·les específiques i manca la discussió sobre l’entramat que lliga i fa sostenibles aquestes parts. Anirem seguint aquest tema en els propers dies.

One thought on “Moody’s retira la Triple A al deute francès

  1. Crear una agència de valoració de riscos, no és un tema fàcil.

    Volem q l’agència sigui objectiva, per a q ho sigui, cal q sigui independent. Com aconseguir-ho? Com s’ha de financiar? Si ho ha de fer dels governs, anem malament; si ho ha de del sector privat, com ara, tenim el q tenim. Caldria q fos un organisme internacional molt neutral. Però quin? Jo, no sabria dir, qui ho podria fer be.

    I farà falta una altre condició, q sigui reconeguda com a tal pel mercat, i això, amb els interessos creats q hi han, tampoc es fàcil. Si no hi ha consens de q es bona i objectiva, les seves valoracions no tindran cap utilitat, per aconsellar als inversionistes, q es del q es tracta.

Els comentaris estan tancats.