Les Arts de Piranesi. CaixaForum Barcelona

Comentari sobre l’exposició que es pot veure a  Caixa Forum fins el 20 de gener, titulada Les Arts de Piranesi:

Primer de tot, he de dir que no en sabia res de Piranesi. Quan vaig veure que el dibuix triat pel cartell de l’ exposició em recordava l’ obra d’ Escher, i en esbrinar  que era un boig de la perspectiva em vaig proposar de visitar-la. Tenia un motiu personal. L’ aprofundiment en l’ estudi de la perspectiva com a eina de treball m’ha proporcionat el sentit de l’ ordre aplicat a la vida. En situacions d’ estrès, dibuixar perspectives impossibles absolutament racionalitzades per la norma, m’ ha tranquil·litzat. La realització i la contemplació de les formes pures dels traçats geomètrics tant sobre el pla com en l’ espai m’ha suposat una eina per trobar l’ equilibri.   Amb això no vull dir que l’ exposició m’hagi entusiasmat en la seva totalitat. De fet m’ha provocat un embafament tal que he de reconèixer que m’ha costat acabar el recorregut .

Dit això,hi ha tres parts de la mostra que m’han interessat profundament :

La Perspectiva És la primera part de l’ exposició en la que l’ espectador comença a prendre contacte amb l’ obra d’ aquest personatge multidisciplinari que va ser Piranesi. Les atmosferes creades per  la combinació de les línees clàssiques i les perspectives infinites dels espais arquitectònics que imaginava, la combinació amb la profusió d’ ornaments  decoratius,les delicades games de grisos i el traçat impecable de la línia aconsegueixen traslladar a l’ espectador a un món oníric.

Les cartografies Al costat d’ un dibuix de detall de les llambordes d’ una calçada romana, hi trobem un complicadíssim, però sens dubte real, plànol de la ciutat de Roma amb una descripció numerada dels carrers i edificis que realment impressiona. Es summament interessant per comprendre l’època, és l’ equivalent a les noves tecnologies actuals.

Les presons imaginàries. Crec sincerament que aquesta part és la “joia” de la mostra i que justifica la visita. Diuen que Piranesi quan va fer aquesta sèrie no estava en possessió de les seves facultats mentals i que va ser  entre els deliris que li provocava la febre  que va concebre aquesta obra que a mi em sembla impactant. Boig o no, no s’oblida de la profunditat i el clarobscur, i crea una atmosfera subtil i delicada entre la sordidesa de la presó que sembla l’ avantsala de l’ infern. Espais infinits de sostres inacabables poblats d’ escales que s’ encreuen, de ponts que enllaça’n, de retalls que pengen, de cadenats i argolles  que no lliguen a ningú, de fanals i cordes… Pel terra s’ arrosseguen figures humanes de les que de tant en tant s’ identifica alguna part, gent sense rostre…ombres entre les parets. De tan en tant unes figures solitàries deambulen en aquests escenaris  tenebrosos. El traçat de la línia aquí esdevé més gestual, més funcional, més immediat. Acompanya aquesta secció un vídeo en 3D, projectat sobre una pantalla còncava que ofereix una visió unitària de les Presons i que permet fruir de la il·lusió de veure “passar l’ aire”   entre els diferents plans.

Hi ha més coses interessants a l’ exposició, però aquestes son les que m’han agradat més. Us la recomano. S’ha de veure amb temps…..

Maria Arús, 30 oct 2012

Nota de premsa de l’exposició Les Arts de Piranesi, facilitada per CaixaFroum

2 thoughts on “Les Arts de Piranesi. CaixaForum Barcelona

Els comentaris estan tancats.