Museu Thyssen-Bornemisza. Gauguin y el viaje a lo exótico

Exposició Gauguin  La setmana passada, vaig visitar l’exposició Gauguin y el viaje a lo exótico que des del passat dia 9 d’octubre i fins el 13 de gener, es pot veure al Museu Thyssen de Madrid.

Abans d’entrar a parlar del contingut de l’exposició, voldria fer referència a aspectes organitzatius i de política de comunicació i difusió del museu.

Vaig comprar les entrades per internet. Dos dies abans de la visita, vaig rebre un correu electrònic, recordant-m’ho. El mateix dia al matí em va arribar un missatge al meu mòbil. Uns dies després es van tornar a posar en contacte amb mi, demanant-me que respongués a una enquesta de satisfacció, on podia afegir comentaris i suggeriments. A l’entrada de la exposició, et lliuren un fulletó explicatiu i pots llogar un audio-guía específic d’ella. Es tracta d’una col·lecció privada i han de rendibilitzar l’inversió que fan. Però cal destacar la tasca de difusió, de comunicació, d’apropament al visitant i de difusió de la cultura.

A nivell general, només vaig trobar un problema: el soroll. S’ajunten visites individuals amb col·lectives i és molt difícil seguir el contingut de l’audio-guía, quan tens al costat un grup, amb el guia que fa l’explicació i els comentaris de totes les persones. Per a mi, és important poder estar davant d’un quadre i escoltar el que em vol dir l’obra. Anar mirant els colors, els espais, com està tractada la llum, si està equilibrat i quins elements o tècniques s’han utilitzat per aconseguir-ho, etc. Reconec que em va ser una mica difícil.

Com sempre, les indicacions de cada sala, són molt adients i ajuden a seguir el fil de l’exposició, que gira entorn a Gauguin però incorporant també a altres figures contemporànies seves, provinents d’altres estils pictòrics (expressionistes alemanys, fauvistes, expressionistes francesos, etc.), però que tots ells estaven immersos en la cerca d’una nova via d’expressió. Tal com indica el fulletó, aquesta exposició abasta tres qüestions: la reconquesta del primitivisme per part de Gauguin en la seva estada a Tahití i la Polinèsia; la segona gira al voltant del viatge com a fugida de la civilització i que va servir a les vanguardes per fer un salt endarrere, i per últim la tercera, que tracta de la concepció moderna de l’exòtic i les seves vinculacions amb l’etnografia.

De l’etapa  de Gauguin a Tahití, m’agrada de forma especial el quadre Mata mua del 1892. La utilització dels tons liles en la muntanya, el cel, l’arbre, etc. em sembla molt encertada i que dóna un gran equilibri al conjunt del quadre. El tractament de la perspectiva i dels plans, l’espai en primer pla amb les dues figures vestides de blanc, et conviden a entrar en l’obra, a voler participar de les danses i del lloc.

Entre els pintors exposats, em va agradar molt el quadre de Les dues banyistes amb gibrell i estufa. És de Ludwig Kirchner (1880-1938), que forma part dels pintors que van acostar-se a l’art primitiu estudiant-lo als museus etnogràfics. En contraposició Emile Nolde (expressionista alemany,  1867-1956) es va traslladar a Nova Guinea per trobar el primitivisme. Tant la sèrie d’aquarel·les, com el quadre Nit de lluna plena em van impactar pel tractament del color.

No puc deixar d’anomenar el quadre d’en Kandisnski, Improvització 6, del 1909 ni el de Plau Klee, Casas Rojas y amarillas en Túnez, 1914. A partir de l’estada de Klee a Tunícia, es diu que va arribar com a dibuixant i que va marxar pintor. Els colors i el seu tractament ja no l’abandonaran mai més.

No esmentar a Matisse  i el seu viatge a la Polinèsia francesa el 1930, que va suposar una nova etapa en la seva vida pictòrica, no seria just. Però la meva pretensió és només esmentar els quadres que per una raó o altre, em van cridar més l’atenció i us deixo l’enllaç amb un document on estan recollides totes les obres de l’exposició. Que ho disfruteu tant com jo!

 

Nit de lluna. Emil NoldeImprovisation n. 6. KandinskyMata Mua. GauguinTwo Nudes with Bathtub and Oven. Ludwig Kircher