Reflexions a Un nou escenari polític a Catalunya. Blog Dietari Digital

Un nou escenari polític a Catalunya

Voldria exposar alguns matisos al teu escrit perquè crec que és el que tu vols: enriquir el debat.

1. En el segon punt del teu article afirmes que S’ha generat li.lusió i esperança en un projecte polític … Voldria matitzar aquest punt. Jo crec que no ens trobem davant d’un projecte, si considerem com a tal el desenvolupament d’una idea, amb fites marcades a aconseguir, amb terminis concrets i pactats, amb el coneixement de les avantatges i els inconvenients, recursos humans, tècnics i econòmics que calen pel seu desenvolupament, punts crítics, alternatives possibles, etc. No tenim res de tot això.
És clar que tothom vol sortir de la situació actual, però no tothom coincideix amb la forma i el camí; hi han diferents alternatives i prioritats. Una part de la població de Catalunya vol una sortida de la crisi econòmica i optarien per unes alternatives que no serien precisament les que ha optat el govern de la Generalitat: retallades en el benestar social i no foment de la creació de llocs de treball ni de l’economia productiva. Aquest grup de persones no es plantegen ni la independència, ni el federalisme i tampoc el confederalisme. Un cop s’aconseguís un canvi en la situació econòmica, tornarien a estar satisfets amb un sistema autonòmica com l’actual.

El que si que crec és que una immensa majoria està a favor al dret de decidir però que no es pot identificar amb que es vulgui la independència. Si em pregunten si vull un llibre, diré que si, però a continuació vull poder dir quin llibre, en quin idioma, si amb tapes dures o de butxaca o en format electrònic. I tot això, avui per avui, ningú m’ho ha preguntat.

2. Es cert que la gent torna a parlar de política, que no coincideix amb tornar a fer política. En aquest sentit crec que és molt urgent fer un bon sacseig als partits polítics actuals. És evident que necessitem de partits que representin als seus electors al Parlament (tant si parlem del Parlament de Catalunya com el de l’Estat) S’ha d’acabar amb els professionals dels partits que tenen el seu lloc de treball en la maquinària i tot de cop pasen a exercir en el camp de la política representativa. És urgent la modificació de la llei electoral, donant pas a llistes obertes que garanteixin el control i relació amb els seus electors.

3. El paper de La Vanguardia és molt clar, i de neutralitat res de res. Per un costat rep quantitats de diners importants del Govern de La Genralitat a través de diversos acords i convenis. Per un altre costat va adreçat a un sector de públic on estan representades les petites i mitjanes empreses. Aquest sector ja ha manifestat la seva inquietut pel futur de Catalunya, uns a favor i uns altres en contra de la independència, i per tant La Vanguardia ha de nadar i guardar la roba per estar a bé amb tots els seus lectors.

4. Coincideixo plenament en que els nacionalismes es fomenten en el concepte de ciutadania exclusiva. Si es parteix d’aquesta base, no entenc l’afirmació de que l’espai soberanista és per la mateixa natura de la crisi un espai d’esquerres. Si penso en els sectors soberanistes de dretes que hi han a Catalunya, no crec que si aconsegueixen la independència (no oblidem que poden tenir la majoria i per tant haurien de ser ells els que líderessin aquest procés) defineixin un model productiu d’esquerres, ni que estiguin a favor d’un model educatiu d’esquerres (en aquest cas ja tenim l’experiència de que ha sigut tot el contrari), ni que fassis una política clara contra l’especulació i la corrupció. Per tant crec que s’estan barrejant conceptes, desitjos amb realitats. No veig creible que el partit que sustenta l’actual govern de la Generalitat, que ha fet una política tant antisocial, que ha portat a una obertura màxima el ventall de les desigualtats, de cop passi a proposar un model diferent.

5. És cert que la por és una categoría tradicional, però no veig perquè ha de ser negatiu. Gràcies a la por que ha fet que l’home estudiés els riscos i analitzés les adversitats, s’ha sobreviscut i s’ha avançat. La por ens pot ajudar a ser prudents, a tenir preparat sempre un camí de sortida, de manera que quan es pren una decisió, aquesta sigui reeixida.

One thought on “Reflexions a Un nou escenari polític a Catalunya. Blog Dietari Digital

  1. Anna, ja vam parlar i estic molt d’acord amb tú. El que jo voldria és que qui vulgui fer de la independència un projecte anés desenvolupant les prioritats respecte als drets de les persones: vivenda, educació, suport sanitari,…, i respecte als ajuts als grups més vulnerables. Per descomptat respecte al model productiu. És per saber si és de dretes o realment és un porjecte que engresca als qui creiem amb la igualtat i la justícia.

Els comentaris estan tancats.