L’aprenentatge de la música

EMM Sant Andreu. BallmanetesEm va preocupar moltíssim el llegir en diversos mitjans de comunicació, notícies i articles d’opinió entorn a les retallades que l’Administració està fent en l’educació musical.

Des de fa uns 20 anys, s’han obert escoles de música, moltes d’elles de titularitat municipal que han permés a criatures i joves de pobles i ciutats, accedir al món de la música.
Entre d’altres objectius, l’ensenyament de la música ajuda a fomentar la cohesió social, contribueix a la vida cultural dels barris i sobre tot ajuda a la formació de l’alumnat i al seu enriquiment personal.
En un altre comentari d’aquest blog vaig parlar del model impulsat pel mestre Abreu a través del Sistema d’Orquestres de Venezuela i que tans éxits a tingut com a mecanisme integrador, a més de que han aparegut directors de la categoria del Gustavo Dudamel.
No podem emplenar-nos la boca amb les mil lloances cap a aquest model, aplaudir les seves actuacions i a continuació trencar el sistema establert en el nostre país i que necessita un temps per donar fruits.
Per a mí un dels aspectes més importants d’una escola és apropar els nens i els joves a la música, a que tinguin eines i elements que els portin a gaudir d’una cançó, d’una sinfonía, o de la música de jazz. Que el seu cos es mogui amb els diversos ritmes, a que entenguin mínimament el contingut, les frases, a que puguin diferenciar els instruments i els tons, i, si algú d’ells es planteja continuar en el món de la música de manera professional, ja tindrà una part del camí feta.

A vegades, la manca d’escoles pot fer que els Conservatoris estiguin plens de joves que no pretenen tenir una dedicasió professional, però que es troben que és l’únic lloc on poden tocar un instrument. Això si que comporta una despesa que no ens podem permetre, perquè a més del cost econòmic, impedeix que els bons tinguin una major dedicació i els que no pensen continuar, poden acabar desavuts.
En una escola de música, no només s’apren a tocar un instrument, sinó que valors tan importants com saber compartir, tocar en grup, escoltar a l’altre, tenir paciència quan una cosa no surt bé, voluntat de millora i ambició per arribar a l’excelència, formen part de l’aprenentatge.

Les escoles públiques garanteixen en molts casos l’accés a instruments minoritaris però que son imprescindibles en qualsevol orquestra. Si es minva la base, en un futur proper, caldrà anar a buscar fora els instrumentistes que aquí no tenim.

Aquests nens i nenes i joves que avui estan a les escoles, retornen a la societat el que aquesta els hi està donant, ja que participen en concerts als parcs públics, tocant en la festa major dels barris, etc. Quan fan intercanvis amb alumnes d’altres escoles i veuen que tenen un punt en comú, que és la música, comparteixen aquesta afició i segur que ajuda a crear lligams personals i a millorar el nivell de convivència.

La música ha de ser assequible (que no gratuita) per a tothom que vulgui gaudir-la.