Exposició Agusti Centelles. Can Framis

L’exposició de fotografies d’Agusti Centelles, porta com a subtítol Una crónica fotogràfica. Anys 30. L’any 2010 l’Ajuntament de Barcelona va arribar a un acord amb la Fundacio Vilà Casas i els hereus d’en Centelles, per l’adquisició d’una part de l’obra original i tiratges dels anys 70, amb el compromís de que es faria una exposició l’any 2012.

Cada cop valoro més la tasca del comissari/a d’una exposició i el muntatge de la mateixa.
La distribució temàtica dels espais és molt encertada i ajuda a copsar millor el contingut. No hi ha cap dubte que ha estat preparada amb molta cura i un gran respecte per Agustí Centelles.
El títol del primer espai és República, 1931-1936, i presenta una gran varietat temàtica. Des d’imatges de la vida de carrer, a aspectes de la vida de la burgesía, d’aconteixements esportius o de grans manifestacions. El conjunt de totes elles et situa perfectament en el context polític i social del moment. En el segon espai podem veure fotografies del 19 de juliol i l’inici de la Guerra Civil. De forma gradual anem entrant en l’horror de la guerra. D’aquesta manera ens preparem pel tercer espai dedicat al Front i el quart que son Retrats del front. El següent grup són imatges de la Reraguarda. La desesperació davant la mort dels civils, els mítings, el paper de les dones, etc. I així arribem al final, El camp de concentració de Bram.

Crec que és fonamental el fet que en Centelles fos fotoperiodista. Quan feia una fotografia ho feia pensant que seria publicada. Per tant vigilava l’encuadrament, compensava les composicions perquè fossin equilibrades i a tot això cal afegir la seva sensibilitat pels temes i els coneixements tècnics pel tractament dels negatius a fi de treure’n un resultat òptim.

Un altre aspecte molt interessant és que algunes fotografies porten enganxada una etiqueta amb l’explicació del lloc, la persona o la situació. En Centelles després de la mort de Franco, va recuperar la maleta que s’havia dut a l’exili, amb els negatius on apareixien persones que pel paper que van jugar durant la República, podien ser represaliats si queien en mans del dictador. Aquest material el va ordenar i documentar, ja que va tenir la plena conciència de que estava en front d’unes fotografies que formarien part de la nostre història. Va demostrar una gran generositat al primar el criteri d’explicar pel futur les coses que va viure i veure, encara que fos fent malbé les fotografies. El cert és que se li ha d’agrair el llegat que ens va deixar.

One thought on “Exposició Agusti Centelles. Can Framis

  1. Efectivament, l’exposició d’Agustí Centelles és un regal per molts motius.
    Un d’ells, és com tu dius, l’espai, el montatge de l’exposició que t’acompanya silenciosament.
    La lliçó d’história explicada a través de les imatges que ens retrotrauen a un passat molt recent, en els que els de la meva generació encara no haviem nascut peró eren els temps de l’infantesa i la joventut dels nostres pares i àvis. Fets que ens son molt propers, ja que en marcar les seves vides, van marcar les nostres.
    Em vaig impresionar en veure la realitat plasmada en les imatges : la terrible realitat de la precarietat de l’exèrcit republicà, els gests adusts dels milicians, les milicianes que em van suggerir un paral.lelisme físic amb les “adelitas” de la Revolució mexicana, el dolor de les víctimes, l’ilusió de la República, el posat ferm d’en Maciá, totes i cada una de les históries de les persones fotografiades….
    Només fer esment a la que més em va impactar : un grup de milicians disparant darrera una barricada feta de cavalls morts. El mateix tema és esfereïdor. La composiciò en diagonal en reforça el dinamisme.
    Voldria afegir que en aquests temps de mentides, trampes, embolics i algunes certeses, en entrar a l’exposició, i veure els comentaris que l’acompanyen escrits en català, castellà i anglès, un fet que per nosaltres ès habitual, fa pensar que potser si el sr. Wert i algun correligionari seu, vingués a veure aquesta exposició, a més de refrescar- li la memória, potser se li acudiria que si a la resta d’Espanya, o sobretot a Madrid, es retolessin les exposicions amb castellá, català, vasc i galleg, anglès i els altres idiomes que s’estimés convenient, seria un detall a més de ser un dret constitucional.
    Res més, us recomano veure aquesta exposició.
    L’entrada val 2 €

Els comentaris estan tancats.