Col·lecció Carmen Thyssen. Sant Feliu de Guíxols

Monestir de Sant Benet de Sant Feliu de GuíxolsLa visita a l’exposició Paisatges de llum, paisatges de somni, de Gauguin a Delvaux ubicada a l’espai Carmen Thyssen del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, va centrar les meves reflexions en tres aspectes diferents. He de dir que vaig gaudir d’aquesta visita amb la companyia d’una professional com és la María Arús, que em va fer descobrir aspectes molt interessants. Com sempre dic, compartir és enriquir-se.

El primer punt és una reflexió de caire general entorn a la diferència entre les exposicions dels museus, que segueixen les pautes del seu propi pla museístic i una exposició de quadres que formen part d’una col·lecció particular. És evident que hi ha aspectes econòmics i d’oportunitat del moment per adquirir una obra, però també és cert que les col·leccions ens acosten a la persona, al seu món i als seus gustos i preferències particulars.

Un segon aspecte està relacionat amb l’entorn i la ubicació i muntatge de l’exposició. El fet de que dins del mateix edifici estigui ubicat el Museu d’Història de Sant Feliu, ajuda a comprendre el paper que va jugar el Monestir en l’evolució de la ciutat.  La construcció es va fer seguint les normes de Sant Benet i és d’una gran austeritat en les formes i en les línies. Em va sorprendre la forma de la Torre del Fum, ja que te la forma de mitja lluna, per un costat és rodona i l’altre mitat és recte. Un cop dins de l’espai Carmen Thyssen, és d’agrair que cada sala  estigui retolada amb l’ús que tenia quan era utilitzat pels monjos benedictins: menjador, sala, habitació de l’abat, etc. També volia fer esment de l’encert en la il·luminació de les obres. Han aconseguit destacar la pròpia lluminositat de cada quadre, portant els ulls del visitant al punt que l’artista va remarcar. No hi ha ombres i reflexos i es gaudeix sobre manera amb aquesta disposició.

El tercer punt de reflexió  fa referència a l’exposició en si mateixa. Tal com es pot veure en l’enllaç que he posat de l’exposició, els quadres estan dividits en tres grans grups: el paisatge naturalista, vestigis de l’ impressionisme i visions del món modern. En l’apartat del paisatge naturalista trobem obres que es situen entre el romanticisme i el naturalisme, primant sobre tot paisatges d’Itàlia (Venècia preferentment) i de la Mediterrània. Aquests quadres fan veure la naturalesa com alguna cosa superior a l’home, externa a ell.  D’aquest grup em va agradar de forma especial el quadre Velers de l’Eliseu Meifrèn i Roig.

Dins del conjunt de Vestigis de l’impressionisme, ja trobem quadres de natura viscuda, natura per a ser viscuda. Per tant dins d’aquest apartat cobren importància les figures humanes envoltades i gaudint de la natura. Personalment, els quadres que més em va agradar van ser El ram de flors de Maurice De Vlaminck i El Pati de la Casa Sorolla del Joaquín Sorolla. Aquest quadre està ple de llum i de flors; podria semblar caòtic, però la disposició dels colors i el tractament de la llum, aconsegueix un equilibri meravellós. També voldria destacar Taula al jardí de Pere Torné i Esquius.

El tercer apartat és el dedicat a Visions del Món Modern. En aquest apartat trobem explosions de color i d’imatges suggerents. D’aquest grup vull destacar-ne tres: Marea baixa de Ràfols-Casamada, Policromia de Ernst Wilhelm Nay i Canya de Antonio Saura.

Aquesta selecció no vol dir que no n’hi hagi alguns altres que també posaria al menjador de casa, però si que em van agradar de forma especial. Per això recomano buscar més informació sobre ells i si es poden veure en directe, encara millor.

One thought on “Col·lecció Carmen Thyssen. Sant Feliu de Guíxols

  1. Hola Anna,
    Em sembla que tu i jo formem un bon equip per anar a veure art….coincideixo totalment en les teves observacions.
    Voldia afegir dues coses :
    Em va sorpendre agradablement com s’ha concebut dins del museu l’ entrada a l’ espai Carmen Thyssen : la volta catalana, el sostre baix, la petita porta blava que recorda la que travessa Alícia per entrar a la terra de meravelles i que sugereix el pas a un espai personal, més íntim.
    L’ altra és el descobriment de Pere Torné Esquius, un pintor nascut el 1913 a sant Martí de Provençals i mort el 1936 a França.
    El seu estil senzill i clar, un punt “naif” em va interessar molt . I he descobert un bon dibuixant, un magnífic ilustrador.
    Alegre, didàctic i transformador amable de la realitat.
    Res més Anna. Continuarem descobrint coses!

Els comentaris estan tancats.