Reflexió sobre la manifestació del dia 11 de setembre

S’acosta l’11 de setembre i des de les emissores públiques de la Generalitat es venen repetint crides a la participació en la manifestació convocada per aquest dia.

La primera cosa que cal tenir clara és el lema de la manifestació i el seu sentit: aconseguir la independència.
Què passarà el dia 12? Alguns opinen que una resposta majoritària obligarà a la Generalitat a convocar un referèndum. No hi ha cap garantia de que això passi ni de quin seria el resultat. En tot cas aquesta situació podria portar a una divisió de la societat catalana, que dubto sigui bona per a ningú.

Un dels arguments que més he sentit per recolzar la participació, és que així el president Màs tindrà més força per negociar el rescat econòmic de Catalunya i el pacte fiscal amb el president Rajoy. És evident que si cal demanar un rescat no s’està en una posició de força. En tot procés de negociació cal renunciar a coses per aconseguir d’altres. El que no tinc clar és on estan posades les línies vermelles (ara que s’anomenen tan sovint) d’aquesta negociació. Tampoc ningú del govern de la Generalitat ho explica. Això si, tots els aspectes de gestió deficient, de retallades, etc. queden soterrats sota la participació en la manifestació.

És sorprenent també el canvi d’actitut del dirigent d’Unió, Duran Lleida. Ha passat de dir que no aniria, a defensar la seva presència. Tampoc es pot dir que el posicionament del PSC sigui clar i unitari. Una mica és dir, cal anar perquè tothom hi va, però sense estar convençuts. Deu ser molt dur no sortir a la foto i ja sabem que molta gent s’apunten a cavall guanyador, encara que no estigui d’acord.

Personalment no penso anar a la manifestació i no per això crec que sigui menys catalana que ningú, en tot cas vull saber quin és el cost del suport que s’em demana i si ens farà més grans o ens empetitirà més.

De cop ahir vaig llegir dos articles que expressen exactament el que jo crec. I no he pogut resistir-me a citar-los aquí.
El primer és d’en Joan Subirats: <Momentos de confusión, publicat a El País. (…)

¿Tiene sentido reclamar soberanía en momentos en que nadie sabe muy bien dónde encontrarla? (…) ¿Todo irá mejor con la independencia? ¿Mejor para quién?. Los que capitalicen el previsible éxito de la manifestación del martes ¿quiénes son?, ¿a favor de qué están? (…) Me gustaría ver quién me acompaña en este viaje y que valores defiende.

El segón és del Josep Ramoneda titulat La importancia del proyecto político. Només citarè un parell de frases que crec molt significatives:

(…) La independencia tiene el atractivo de un proyecto en positivo y desvergonzado.
(…) El proyecto de la independencia está ahí, pero faltan el plan y el trabajo previo, con lo cual el riesgo de descarrilar es muy alto.

Tots aquests interrogants em semblen tan importants que crec imprescindible reflexionar a fons sobre tots ells.