L’ exposició de la Fundació Tàpies

Després de l’exposició de Ceret, vaig pensar que valia la pena anar a la Fundació Antoni Tàpies i veure l’exposició Antoni Tàpies. Cap braços cames cos. Aquesta exposició es centra en els darrers tretze anys de treball del artista i d’aquesta manera aconseguia tenir una visió ample del Tàpies.

En primer lloc he de dir, que l’edifici de la fundació m’agrada molt, i crec ajuda a contemplar les obres exposades. L’amplitud de l’espai ajuda a tenir una visió de conjunt, a entrar en el món del artista, a deixar-te envoltar per aquest univers.

En relació a l’exposició en si mateixa, vaig trobar que la selecció d’obres era fantàstica i el muntatge molt encertat. L’aprofundiment en l’estudi del cos com a continent de la persona, la cerca de materials (la sèrie amb làtex em va semblar molt suggerent), la diversitat de mides, etc. , en fi, tot el conjunt, em va fer disfrutar.

Les obres de format gran, al tenir volum, fant pensar en cossos reals, amb defectes. T’identifiques.
De les obres sobre paper, em va agradar de forma especial Escrits sobre rostre del 2010.

Hi ha dos fragments d’escrits de l’Antoni Tàpies en el programa de mà que crec resumeixen molt bé el que és aquesta exposició:

… un cos mutilat, uns braços tallats, per exemple, permeten mostrar el dolor i la impotència com una manera de combatre aquest mateix dolor

. El tatuatge i el cos. Papers, cartrons, collages. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1998.

(…) deixant les coses una mica suggerídes només, això sol eixamplar moltíssim l’associació d’idees que crec interessant de provocar en l’espectador

Antoni Tàpies. La realitat com a art, Barcelona: Laertes, 1982

A continuació de l’exposició vaig poder veure la película El fantasma de l’Òpera d’en Rupert Julian del 1925. Son películes de la filmografia particular de l’Antoni Tàpies, relacionades amb el cos.

Un dia complert.

20120908-135644.jpg