Antoni Tàpies a Ceret

Tàpies a CeretÉs enriquidor compartir les exposicions que m’han agradat de manera especial: per les obres exposades o per l’artista en si mateix. Fa uns dies vaig tenir ocasió de contemplar l’exposició programada al Museu d’Art Modern de Ceret des del 30 de juny i fins al 14 d’octubre, titulada Antoni Tàpies. Imatge, cos, pathos.

En aquesta exposició es presenten obres realitzades entre 1945 i 2008. Segons es llegeix al full de la exposició: “Articulades (les obres) al voltant de la temàtica del cos i de la matèria, i essencials per a comprendre la trajectòria de l’artista; esdevé, a més, una retrospectiva de cinquanta anys de recerca i creació.”

Per a mi, com a molta altre gent, Tàpies és un pintor proper. Hem crescut amb la seva presència i seguint l’evolució de les seves creacions. A més d’artista ha sigut una persona compromesa amb la societat i amb el seu temps. Per tot això poder gaudir de les seves obres, em fa sentir com si estes veient obres d’un amic. Et quedes davant d’elles, amb el cap en blanc i vas deixant que t’envaeixin les sensacions que et produeixen el color, els materials, les formes, les textures, la mida, etc. Els colors neutres faciliten la visualització dels elements i símbols. Busco l’equilibri entre tots els components i procuro relacionar-ho amb l’any en que es va pintar, per intentar comprendre quines eren les circumstàncies polítiques i socials en les que va ser creada l’obra.
En les obres d’aquesta época apareixen amb profusió els diversos tipus de creu que utilitzava en Tàpies. A mí m’agrada de forma especial la creu que formen la unió de la T del seu nom i la T del nom de la Teresa, la seva dona. D’una forma molt senzilla representa la unió, preservant al mateix temps, la identitat de cada un.
També destacaria d’aquesta exposició els quadres en els que va usar el vernís. Les formes que va aconseguir, el volum, la textura i el color, em van agradar molt.

L’audiovisual que es passa al final del recorregut, és una entrevista feta dins d’una de les sales del propi museu. Serveix per arrodonir la figura del artista i el seu pensament.

2 thoughts on “Antoni Tàpies a Ceret

  1. Estic molt d’acord amb tu que cada obra te tantes visions com persones la contemplen. Crec que això és un fet comú a totes les obres de creació -fotografia, pintura, escultura, literatura,etc.-
    En un curs de música que vaig anar, es deia que tenies dues possibilitats: escoltar i disfrutar del moment o conèixer més a fons l’obra, l’autor i l’entorn de la mateixa, amb el que et proporcionaría més plaer encara. Això mateix crec que es pot aplicar a l’art. Pots gaudir de la contemplació d’una obra sense mès, o intentar tenir mès informació per absorbir tot el que comporta aquella obra.

    Pensar tota l’evolució d’en Tàpies, des dels seus inicis surrealistes, els seus primers referents, Picasso i Mirò, la relació amb les avantguardes i l’abstració, la investigació constant de materials, etc. fa que davant d’una obra seva, em quedi aclaparada. Els seus tons marronosos em lliguen a la terra, a la natura, als orígens, a les arrels. Per això m’agrada tant en Tàpies.

  2. He llegit atentament els teus comentaris sobre les impresions que t’ha causat l’obra exposada de Tápies a Ceret. M’ha agradat molt. Més que l’exposició. Entenc que Tápies és un pintor imprescindible per entendre l’art contemporàni, però la seva obra em produeix una sensació de tristesa i opressiò.
    Aixo em fa pensar que l’exposició de l’obra de l’artista, és també com una tela nova, en que l’espectador hi pinta amb les emocions i sensacions que li provoca, i aquesta és la màgia.
    Potser el que m’ha agradat més d’aquesta exposició de Ceret, és la cerca del volum des de la superfície plana. Aquestes obres que el venen a l’encontre des de la seva pretesa bidimensionalitat.
    M’ha emocionat la teva actitud d’anàlisi i respecte.
    Ets una crack!

Els comentaris estan tancats.